Sovint els dies li semblen el mateix dia. Però no son el mateix dia, entre d'altres coses perquè els dilluns fan olor a presses i maduixes cansades, els dimarts solen pentinar-se amb la ratlla al mig i son timíds a l'hora de demanar una enèsima copa de cava i un sonet d'en Petrarca, els dimecres acostumen a omplir les pàgines dels diàris amb una notícia realment impactant, els dijous naufraguen en un mar de petons embolicats en paper celofan, els divendres fant una mica de panxa i van el gimnàs de sota de casa, els dissabtes van al super a comprar un litre d'oxigen, i els diumenges es calcen unes botes de pell de ministre de cultura i van a comprondre poemes i cançons al Parc de Monjuïc.
Això no vol dir que la rutina no hi sigui, i no imposi les seves directrius. Doncs, una mica de rutina és necessària per emmarcar els moviments de la vida diària.
Acabada aquesta reflexió, agafa el barret i l'abric i se'n va camí de l'estació. Des d'allà un tren el durà a un lloc esplèndid (una mena de discreta terra promesa) ple de persones com ell que romanen assegudes unes nou hores davant d'un sol elèctric i passen l'estona fent veure que es realitzen i son moderadament felices de pertanyer a un món cada vegada més civivilitzat i efectiu.
Dani T. D. 27/1/2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario