camino per la ciutat dels morts,
amb els ulls tancats
amb els ulls tancats
veig amb molta més claredat.
Amb els ulls tancats
escric sobre les espatlles del vent,
amb els ulls tancats
amb els ulls tancats
recordo futurs que em van respirar.
Cada dia es torna a repetir
l'absurd més rutinari i comestible,
mentre em disfresso de mi mateix
i m'empasso la pastilla blava
per assegurar-me una felicitat
rentable i plastificaDa.
Amb els ulls tancats
em toco la punta del nas,
amb els ulls tancats
m'estimes com mai
hauràs estimat.
Amb els ulls tancats
llegeixo els ulls dels vianats,
amb els ulls tancant desaprenc
a viure en la més absoluta,
buida i salvatge llibertat.
Dani T. D. 12/1/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario