RESPONSABLE O DOMESTICAT CIUTADÀ

   Quan arriba dijous ja va cansat. 

S'aixeca a quarts de set del matí. Passa per la dutxa, es vesteix i pren un cafè.
Un metro ràpid i eficient el condueix al seu lloc de treball. Un cop a l'oficina, comença a fer feina al compàs del ritme dels minuts. Minuts que formaran hores. Hores que arribaran a ser vuit o nou, depén.
   No és el seu treball ideal, encara que amb els anys s'acostumat, i ara fins i tot sent un cert plaer sensual assegut en aquella cadira giratòria davant d'un mut ordenador. Sent que ocupa el seu temps en alguna cosa que no és del tot inútil. Al menys rep un sou cada més. Un sou que podia millorar (de fet tot es pot millorar). Però no es queixa, o al menys intenta no queixar-se, encara que a voltes....

  A voltes ho deixaria absolutament tot i atracaria un banc. No és tan díficil, només és qüéstió de proposar-s'ho: de ser presistent, de triar la entitat bancaria més adient, de triar les armes, de romiar si actuar sol o amb una banda, si utilitzar mitjes o caretes per ocultar el rostre, si anar pel matí o per la tarda, si anar amb furgoneta, taxi o agafar directament el metro... I en cas d'aconseguir tal propòsit, què fer amb les peles obtigudes, doncs no és tàn fàcil gastar-les....I si no, només cal un ullada els pobres desgraciats que tenen grans fortunes, i acaban suicidant-se en la piscina del xalet.

  En això que es mira el rellotge de la catonada de la pantalla de l'ordinador, i comprova que tan sols falten uns quinze minuts per plegar. L'Edgar se sent extranyament feliç. I diem extranyament perquè l'Edgar desconfia d'un estat feliç, li mareix més confiança un estat d'escepticisme vital sense masses il.lusions sensorials, o efectives, que puguin, d'alguna manera, alterar la pròpia trajectòria existencial.

 Ja fora de l'oficina se sent alliberat. Ara passarà per un bar, prendrà una cervesa i unes olives. Després passarà pel Caprabo y comprarà quatre coses i el dinar per l'endemà. I finalment anirà cap a casa, on es tancarà fins el día següent per cumplir amb el seu deure de responsable o domesticat ciutadà. Qui sap...

Dani T. D. 20/1/2022