(y sus tan asquerosos sacerdotes y obispos).
-Anónimo del siglo XXI.
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
(y sus tan asquerosos sacerdotes y obispos).
-Anónimo del siglo XXI.
masturbando el pudor
más rentable e hipócrita.
Mientras en los templos
se agitan con infantes inocentes
con sus
desnudas espaldas
hasta los tobillos, flotando
entre
adulteradas
oraciones
a un cielo cada vez mas alto,
a un cielo lleno de dioses
pervertidos
y vacíos.
Mientras aquí abajo
se llenan las calles con un tedio
cada vez más domesticado,
moderno, rentable
y cibernético.
Cuando al fin las opiniones
más políticamente correctas
e insustanciales
ya viajan por fibra óptica
patrocinando
un día más,
la mediocridad más demócrata, conformista
y seminarista.
Dani T. D. 27/1/2022
Això no vol dir que la rutina no hi sigui, i no imposi les seves directrius. Doncs, una mica de rutina és necessària per emmarcar els moviments de la vida diària.
Acabada aquesta reflexió, agafa el barret i l'abric i se'n va camí de l'estació. Des d'allà un tren el durà a un lloc esplèndid (una mena de discreta terra promesa) ple de persones com ell que romanen assegudes unes nou hores davant d'un sol elèctric i passen l'estona fent veure que es realitzen i son moderadament felices de pertanyer a un món cada vegada més civivilitzat i efectiu.
Dani T. D. 27/1/2020
Dani T. D. 20/1/2022
Dani T. D. 19/01/2022
Només passar per la porta d'entrada, diu bon dia a tothom. Arriba amb pas àgil al seu lloc de treball, s'instal.la i comprova que el mar oficinista és calmat. Potser massa i tot, per ser dilluns. Engega l'ordinador i comença a feinejar, com un pascador. Hi ha gent treballant des de casa, perquè encara el bixo transita pels carrers amb els seus collons. La normalitat no acaba de ser tota, o pel contrari, la situació comença ser massa normal.
A mort molta gent, potser massa.
Sense anar més lluny, ell per culpa de la bestiola, va passar una neumònia. Lleu, però va estar a set dies a l'hospitat.
Toca ferro cada dos per tres, no fos cas que... Clar que, quan es trabava a l'hospital i després a casa convalescent, va comprovar el que pensava: que un és fràgil. Que tot plegat la vida pot desaparèixer en un no-res. Que el més important...Què és el més important? Aquí no sap què contestar-se, doncs tot depèn de cada moment, i del grau d'inspiració.
El que si que sap és que cal navegar, malgrat les tempestes i les inesperades corrents marines. Aleshores respira profundament, deixant-se endur per aquell mar oficinista i plàcid d'aquest dilluns, a veure si arriba a bon port. O també podia naufragar en les platges de l'illa on viu una tal Nausica, que té uns ulls i unes mans que fan la vida molt més interessant i lleugera.
Dani T. D. 17/1/2021
les paraules que inveten la veu,
la llei fantàstica de la gravetat,
la rutina de la decadència.
La melangia de la felicitat.
la rialla nerviosa de l'angoixa,
la memòria més futurista,
aquesta diària fi del món.
La mentida de la veritat,
la veritat en cada mentida.
la vitalitat més mortal,
la fugacitat de tot plegat.
Dani T. D. 13/1/2022
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...