POEMES D'IMPOTÈNCIA I RÀBIA (1)

DIES NÀUFRAGS

Dies nàufrags fins al final,

en aquest  món sense massa sentit..

Crisis de cendres i llàgrimes dissecades,

titelles d'un sistema sense gens d'escrúpols.

Hores d'ansietats elèctriques

en aquest nou món que és el més decadent de tots.

Els mateixos fantasmes

al poder i al timó de tota aquesta merda.

Els mateixos cabrons

més poderosos que mai.

I els nàufrags anònims

sospirem cibernètiques llibertats

a travès de pantalles sordomudes.





DIRIGENTS INÚTILS

Polítics inútils
fant polítiques inútils,
desinformant ciutadants impotents.

Davant d'epidèmies 
totalment desproporcionadeS
i completament destructores,

engendrades pels mateixos
inútils grans polítics
 d'aquest sistema de merda.

Polítics mafiosos
és igual si son de dretes o d'esquerres,
els importem tots tres mil cogombres.



DANSA DE LA MORT

Dansa de la mort
pels carrers tristos i buits
ferits  amb emotius comiats
no finalitzats del tot.

Dansa de la mort
des de les costures
de la tendresa més profunda,
entre flors marrons i pansides.

Dansa de la mort
que pinten les meves llàgrimes
de impotència i ràbia
mentre dins meu
encara t'espero.

Dani T. D. 15/4/2020