M'agrada escriure. És un exercici que faig diàriament (bé, hi ha dies en que no escric absolutament res). Escriure m'ajuda a ordenar els pensaments, els pocs que tinc és clar. A vegades anhelo poder viure del que escric. Què? Coses més rares passen a diàri. Sense anar més lluny treballo en una oficina. Em guanyo la vida amb això, que ja és rar...
Escriure també em permet una vía d'escapament, respecte a la rutina diària. Després llegeixo el que he escrit, normalment no m'agrada massa com a quedat, sempre trobo algún que altre però. Noobstant el que m'interessa és que a través d'aquesta lectura, m'arribo a conèixer una mica. Compte!, que l'auto-coneixement -i provablement el coneixement en general- sempre és perillós. Perquè un no sempre s'agrada, clar que tampoc no té perquè agradar-se. L`inteteressant és suportar-se i/o tolerar-se.
L'escriptura també (em) permet reconduïr la realitat, indigant en les seves diferents possibiliats. I encarar la vida. La vida que no és fàcil per a ningú. Perquè en el fons què cordons un fa aquí? En aquesta vida? En aquest món? L'exercici de l'escriptura em permet esbrinar-ho, imaginar-m'ho i fins i tot inventar-m'ho.
Clar que, qui diu l'escritura, diu pintar, tocar el piano, passejar, meditar, correr, cuïnar, nedar, no fer absolutament res, fer muntanyisme, jugar a basquet, fer teatre, llegir a Kant, a Paul Auster, anar al cinema, anar al teatre, tenir una bona conversa amb qualsevol i amb ningú en concret, estimar sense condicions, regalar petons en les cantonades més desinteressades i secretes, somniar ben despert en cada moment, escoltar a Mozart, a Frank Zappa o en Leonard Cohen etc... Resumint: viure en totes les conseqüències sense gens de por fins el final, el final que pot ser perfectament aviu mateix (clar que, el final de què? Però això és una altra història). Ja que tot plegat, aquesta vida és un atzar en mig de la llum més fugissera.
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario