AIXEQUEU-SE FURTERS DE LA PARAULA QUE ENS INVENTA

Hi ha díes que em desperto buscant una pauraula.
Els dies son paraules,
paraules que tenen ales,
ales de paper de seda
que em porten lluny.

ENcAra que lluny pot ser a prop.
Lluny i a prop son dues paraules
en un vers,
vers que m'ha vingut el cap
fruít potser de les pàgines que va escriure un tal J. D. Salinger.

Pàgines plenes de narrativa, narrativa que son versos
versos que recullen  mons diversos
de nois que creixen
en el misteri de no entendre res
i d'entendre-ho tot. Absolutament tOT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Mentre en Salinger
encara escriu, escriu, escriu, escriu...
les seves narracions...
Narracions que son versos,
versos fets de paraula,
paraules que son àtoms,
àtoms de llum i agua,
ombres que pregunten
des del cor.

I finalment em pregunto
no seré  un personatge
d'aquest estrany, GENIAL frinqui i solitari
Salinger?
No seré una simple paraula
navegant per un univers divers?
Ves a saber....

Dani Torralba, gener, 2014