U de gener. M'he aixecat tard. A nit vaig beure unes quantes birres, mentre escribia unes quantes ratlles al meu diari. Els anys cada vegada em passen més de pressa. No faig cap balanç de l'any passat, potser el faré demà. O millor, no el faré.
Cap a quarts de dotze he sortit al carrer a estirar les cames. Un sol de gener em saludava des d'una cantonada del cel. El primer dia de l'any, un altre miratge. Em sento decansat, entre altres coses, perquè aquestes festes cada vegada m'agraden menys. Si soc sincer son unes festes bastant idiotes. Però en fi, ningú és perfecte.
Com deia Shakespeare a través de Macbeth: la vida és un conte narrat per un idiota.
Un any és la volta que dona la terra al voltant del sol. O sigui, el cap d'any és pot celebrar quan un vulgui o li vagi bé. O mai dels mais.
En veritat, no hi ha normes, no hi ha lleis.
Cada día comença un dia, un any, mil somnis, deu desitjos, mitja dotzena melanconies...Jo qué sé...el que cadascú vulgui.
En el fons la vida no deixa de ser un viatge intergalàctic.
Diari secret, 1/1/2026