que, a l 'hora de la veritat,
és la que em dóna coratge.Coratge per avançar,
coratge per plantar-me
en el moment precís.
Coratge per fugir
al compàs dels batecs
que em marca el cor.
Aquesta frigilitat de ser,
al respira a través
d'una identitat que s'inventa
al ritme atzarós
d'aquests estrany vent existencial
que, en darrera instància,
m'acabarà fusionant
en l'oblit més lliure,
silvestre i vital.
Dani T. D. 20/09/24
Només néixer
vaig començar a morir,
ingressant en l'art decadent
de la bella vida.
La vida, una ficció mortal,
l'ofici de respirar,
una paradoxa que bufa l'atzar,
una dèria vital i transitòria.
Dani T. D. 19/9/2024
xuclen la sang
del poble més humils,
i amb les seves
proclames patriòtiques
s'omplen les butxaques
amb calers guanyats
d'aquella manera
i compren torres
a l'estrenyer.
Tot ho fant
pel bé del país,
sacrificant
la seva vida
tan valuosa,
tan apassionada
i tan burgesa.
Es desviuen
perque el seu país
algún dia d'aquest
sigui ben lliure,
cosa que els honraria
sinò fossin
tan sofisticats,
ni tan egolatres,
vers a les verdaderes
necessitats
del seu estimat poble.
Dani T. D. 18/9/2024
El monestir de Montserrat va rebre el passat 10 de setembre la Medalla d'Honor en categoria d'or del Parlament de Catalunya en reconeixement de la seva contribució al llarg de la història del país.
QUIN FÀSTIG!!!!
QUINA PERVERSITAT!!
Si al Monestir està ple de pedrastes,
criminals i fatxes reprimits.
A casa nostra també es blanqueja la merda!!!
(Sort que hi ha un govern d'esquerres
o això se suposa)
La vida
sembla de mentida,
però és mortal.
La vida
no és un somni,
però tampoc és massa real.
Cal riure
quan s'està acabat
i trist,
i desconfiar
de la felicitat
més adulterada.
La vida
extrany estat de la matèria,
meravellosa neurosi.
La vida
sembla que va en serio,
però tan sols ho sembla...
Dani T. D. 18/9/2024
que m'aixeca cada dia
a dos quarts de set
del mati per anar a pencar
en una oficina plena de taules,
ordinadors i cors plastificats.
Vida idiota
que em promet
coses extraodinàries, més
que res,
per anar tirant
en aquest temps
tan
profundament idiotes.
Vida absurda
en un món absurd
a través d'un cos absurd
com el meu.
Malgrat tot,
conservo un poc d'alegria,
cerveses a la nevera,
uns quants discos de música popular
i els llibre d'en Paul Auster
i els poemes de la Maria Mercè Marçal.
Vida absurda,
qué seria de nosaltres
sense aquesta vida
tan absurda...
Dani T. D. 18/9/2024
La nit com una tela fosca, va tapant el blau del cel lentament. El cansament del dia va relaxant els ossos, i el pensament es confon amb el somni.
Diari Secret, 18/9/2024
.jpg)
l'ansietat d'existir,
les presses absurdes d'anar enlloc,
l'amor urgent entre els tells ulls,
la inútil mania de progressar,
l'estafa de la felicitat,
els dubtes del dubte,
la mentida de la veritat,
la glòria de la merda,
la merda de les guerres.
La il.lusió de viure,
la mortalitat diària,
la propaganda de la religió,
l'obscena corrupció del poder,
la comèdia de l'existencia,
l'absurditat del deure laboral,
la neurosis de respirar,
el pes de la buidor,
la buidor de tot plegat.
Dani T. D. 15/9/2024
.jpg)
en mig d'aquest desert.
No sé on vaig i qui ho sap?
Soc el dubte del dubte d'ahir
entre el vent i la pluja,
entre la memòria i l'oblit.
Soc tan sols un atzar,
fruit de la pols dels estels,
una gota en la immesitat.
Soc un farsant
com tu o com ells,
un cor que sagna
en el desert de l'existència.
Dani T. D. 15/9/2024
històries de gallines,
la vida sempre és dura,
però mai massa perdura.
Compra el diari.
Te, cinc euros.
Després anirem
a prendre una cerveceta
sota la figuera.
Històries de criminals,
histories de victímes,
la vida es bastant rara
però mira quin solet fa avui.
Dona´m la mà,
comprem un pollostre,
després llegirem a Pessoa.
En el fons,
no necessitem masses coses.
per omplir l'ofici
de respirar.
Dani T. D. 15/9/2024
.jpg)
el destino siempre es idiota.
Desengáñate,
como los naZionalismos,
las patrias y las banderas.
Desengáñate,
el yo sólo es una máscara de arena,
desengáñate,
la felicidad es un mito.
Desengáñate,
sólo en los sueños encontrarás la vida,
desengáñate,
la verdad es otra estrategia
de la mentira.
Desengáñate
la religión es dura
(y puta) política.
Desengáñate,
y no dejes de reírte de todo
(empezando por ti)
hasta el final.
.jpg)
la vida de mentida,
la vida que es viu amb seny,
la vida que ens crida.
La vida dura,
la vida absurda,
la vida cruda,
la vida curda.
La vida,
què coi es la vida?
la vida,
què diables no és la vida?
La vida folla
la vida curta,
la vida rara,
la vida molla.
Dani T. D. 14/9/2024
.jpg)
en un bar que fa cantonada
amb els teus ulls.
Ara cal preparar-se per anar
a l'estratosfera a la recerca
de nous poemes i cançons.
Estic una mica perdut,
però és natural. Tot
plegat és el clima de la vida.
Mentre passa el temps
sobre els carrers de l'atzar,
com si fos una pel.li de serie B.
Tot plegat
és el clima de la vida,
l'excusa per no deixar de riure.
ni un sol instant.
13/9/2024
.jpg)
En verdad,
nunca ha habido nada
que esperar.
Así que lancémonos al vació,
soñemos y juguemos
bien despiertos hasta el final.
En verdad, la vida no importa tanto,
por no decir NADA:
es un tiempo tan corto
y tan ridículo
Hay que bailar y reír más,
no tomarse nada en serio
empezando por el imbécil del espejo,
y acabando por este idiota mundo.
En verdad,
no hay absolutamente nada que esperar.
Dani T. D, 12/9/2024
.jpg)
a la recerca dels teus petons
dolços i mortals.
Fugint amb una maleta
plena de pluja
cap al no-res més plàcid
i lliure.
Fugir de tota llei idiota,
de tota estúpida bandera,
de tota inútil frontera.
Fugint de la màscara d'un mateix
cap a la platja daurada
on l'ànima del teu cos m'espera.
Sí, fugir de la fugida
d'aquesta absurda existència
en aquest món sense gens de sentit.
Fugir, fugir, fugir...
però sense deixar mai
de riure ni un sol instant.
Dani T. D. 12/9/2024
Dani Torrat, 11/9/2024
sempre
el que no ha passat
entre nosaltres.
Ara que la nit m'envolta
evoco records ficticis
sobre la teva pell
ben humida i nua.
He viscut
coses que no he viscut,
però que he sentit
perquè ho he somniat.
I si ho he somnat ben despert
ho he viscut plenament.
T'he desitjat
i et desitjo tant...
però segurament la dona
que desitjo
no ets ben bé tu
(sense deixar de ser tu):
s'assembla molt
però és més
més de.... veritat?
Ja, ja ho sé
que és molt rar,
però la vida
quasi sempre
és
tan absurda...
Dani T. D, 11/9/2024
.jpg)
cremar el temps i les paraules
podrides per la realitat
més mal ferida.
Canviar de nom, canviar d'opinió,
canviar de pentinat, canviar d'amOr,
canviar de postura, canviar de destí,
canviar de canvis
i aprendre a desaprendre.
Sortir corrents cap a l'espai exterior,
burlar el mirall del jo més idiota,
inventar-se la vida
i morir jugant.
Dani T. D. 9/9/2024
.jpg)
que em convida a somniar
a través d'un temps completament
fictici i mortal.
Estrany viatge vital
que em fa bategar el cor
els somnis de la realitat
més absurda.
Misteriosa i bella vida,
la que em posa a pensar
cap on vaig i què vaig
en aquest món tan fred
i calculador.
Viatge al.lucinat
cap al res més plàcid,
mentre em banyo
en les platges d'un setembre
completament desconcertant,
però molt caxondo.
Dani T. D. 9/9/2024
en un món rar.
No perdís el temps,
malgasta'l.
Somnia ben despert,
pren-t'ho tot en conya,
estima sempre
sense demanar res a canvi.
Sigués lliure
allà on vagis,
i mai et creguis millor
ni pitjor que els altres.
Vida absurda
en un món absurd,
passa-t'ho bé
fins l'últim alè.
Dani T. D. 2/9/2024
Aquesta fragilitat de la vida que, a l 'hora de la veritat, és la que em dóna coratge. Coratge per avançar, coratge per plant...
.jpg)
.jpg)
