em desperta i em prepara café,
em saluda i em vesteix d'un altre
que avui fa de mi mateix.
La vida ximple del dia a dia
em somnia de nou,
com un extrany miracle
i com si respires per primer cop.
La vida ximple va de debó
i és mortal encara que també és tan ficticia
com la teva, com la d'ella
o com la d'aquell monologuista corrupte
que fa de DJ a Perpinyà.
Ai!, la vida ximple...
La bella ximple vida
ens tÉ a tots amb tenSió permanent
i tot plegat per què...
Dani T. D. 5/3/2020
/s3.amazonaws.com/arc-wordpress-client-uploads/infobae-wp/wp-content/uploads/2019/07/03123155/sida-vih-celulas-1920-1.jpg)




