EL SOMNI D'UN DÉU INEXISTEN

 Soc el sonmi d'un Déu inexisten,

també soc els petons i les carícies 

que et fa el teu amant

sobre la teva pell completament mullada

quan és gloriosa presa

 de les fresques i còsmiques matinades.

Soc la mentida més mortal 

i també la veritat més decepcionat,

també soc una màscara feta de vent

 que planeja sobre les platges 

                     de l'oblit més recordat.

Soc el futur cadàver d'un desig 

                                completament nu

que naufraga en una estació de tren completament deserta,

soc un ningú que es creu important (com tot neuròtic)

com tu, ella o el mateix gran president.

Soc un i dos i mil en cada batec

pum pum pum,

soc el que em doni la real gana ser!

Dani T. D. 3/5/2025