Soc el sonmi d'un Déu inexisten,també soc els petons i les carícies
que et fa el teu amant
sobre la teva pell completament mullada
quan és gloriosa presa
de les fresques i còsmiques matinades.
Soc la mentida més mortal
i també la veritat més decepcionat,
també soc una màscara feta de vent
que planeja sobre les platges
de l'oblit més recordat.
Soc el futur cadàver d'un desig
completament nu
que naufraga en una estació de tren completament deserta,
soc un ningú que es creu important (com tot neuròtic)
com tu, ella o el mateix gran president.
Soc un i dos i mil en cada batec
pum pum pum,
soc el que em doni la real gana ser!
Dani T. D. 3/5/2025