L'ÚNICA EXCUSA

 Plora el cel. La pluja rellisca pels vidres de les finestres.  L'estiu agonitza en els terrats mentre s'escura la penúltima copa de la nit. Una nostàlgia orfe  es va apoderant de l'ànima més discreta que, ara, s'amaga entre les arrugues d'una samarreta.

  Per moments, entre glop i glop de la birra, la vida es presenta com una representació de sí mateixa.

Que ho és, en definitiva.

 Per això demà caldrà seguir el viatge sobre el tras que va deixant la vida, entre les arrugues de la propia pell. Mentre un es va entregant al riure sense cap complexa.

  Perquè ja se sap, el riure és l'única excusa d'aquesta vida.

Diari íntim. 13/9/2025