LA TARDE CANSADA

 La tarde cansada

ya se viste de noche.

La noche se desviste,

se relaja bebiéndose 

una copa o tres.

El planeta se prepara

para dar otra vuelta 

alrededor del sol.

Lo hace por inercia,

por la fuerza de gravedad,

o sencillamente por amor.

El tiempo es una medida

por el hombre inventada.

Mide la relación de los cuerpos

a través de sus respectivos

movimientos.

Pero el tiempo no significa

absolutamente nada,

como prácticamente todo 

lo que inventa el hombre.

Mientras

 esta noche, ya borracha,

intenta hacer otro inútil balance.

Y así damos vueltas,

vueltas y vueltas.

Hasta que un buen día

dejamos al fin

 de dar tantas vueltas,

o quien sabe...

Dani T. D. 31/12/2024

SALVAJE Y FUGAZ

 Entre el ser y el no ser,

transito una vez más

arrastrando un corazón

por las calles de un deseo gastado,

o renovado,  según el clima.

Entre el no ser y el ser

cultivo promesas

para ver si vuelves algún día

y desgajamos la luna

en una noche encendida de besos ardientes,

de frutos de dorada saliva,

    de 2 decadencias que se funden

      en un vacío cósmico.

Entre el ser y el no ser,

cada vez más consiente

de que la vida es pura inconsciencia,

DESORDEN DE LA MATERIA,

un viaje mágico y sin demasiado sentido,

un accidente al  fin y al cabo

en un universo salvaje y fugaz....

Dani T. D. 31/12/2024

TIOVIVO CÓSMICO

 Se acaba el año,

empieza uno nuevo.

Otra vuelta alrededor del sol,

¡joder, que mareo!

Dani T. D. 31/12/2024

QUAN REGNI LA HUMANITAT NO FARÀ FALTA CAP CIVILITZACIÓ

   Hi ha un faxisme subtil que ja fa cert temps navega per les xarxes. Un nou faxisme que està a punt d'entrar a la Casa Blanca, que ja fa cert temps està governant Israel, que amenaça en entrar a Europa i que perfuma el
rostre sempre "honest" de Putin. Un nou faxisme (que essencialment és el de sempre) que no admet la crítica (per variar), que convida a no dubtar, a desfer la riquesa dels matisos. Sí, perquè entre el negre i el blanc hi ha més matisos i, més colors. A vegades, o sovint, ni la nit és tan negre. Ni el dia tan clar.

  Sempre hi hagut cert deliri, per part d'un sector de la societat, per dominar a la majoria, per fer fora el pensament crític, per procurar que la massa desintegri l'individu i segueixi el que diu el lider.  

  D'altre banda, pot ser paradoxal (i de fet ho es), però el l'individualisme extrem que provaxca el capitalisme salvatge actual també desintegra a l'individu, a la persona.

  En el fons, no hi ha res ideal. Però el sistema més idoni és (o seria) l'anarquia. L'anarqui no significa que tothom faci el que vulgui. l'anarquia significa evolir tot poder. Que cadascú sigui responsable de si mateix, respectant els altres. I que ningú sigui ni més ni menys que ningú. Viu i deixa viure.

  Pero això no sé si algún dia serà posible. Perquè entre d'altres coses l'home és l'animal més débil de tots. I com ésser débil és el més perillós. Una de les seves principals carecterístiques és que enlloc d'adaptar-se a la natura com ho fa la resta dels animal, ho fa el revés. Adapta la natura a les seves necessitats, als seus interessos.

 Fernando Pessoa té un pensament que a través d'en Bernardo Soares, autor d'El Llibre del Desassossec, escriu: Quan regni la humanitat, no farà falta cap civilització.

Diari secret, 2024

EL VERTIGEN DEL DESTÍ

 El vertigen de posar-se de peu cada dia,

la por a la por més idiota, més manipiladora, més invisible,

el pes de la buidor que regular res en particular

el desig que sovint es confon  amb l'atzar.

el caos de la vida que s'amaga en el teatre del cosmos.

Aquest destí que mai està escrit

perquè sempre s'escriu al marge de les pàgines,

els capullos de sempre que mouen els fils,

el neurosis per ser un mateix, 

la merda de les guerres que mai s'acaben.

La hipocresia fatigosa del Nadal que cada any torna,

la propaganda de les inútils i criminals religions,

la falsa democracia en aquest estat democràtic,

la ficció mortal sota la llei del temps,

l'oblit de la memòria que reescriu la història,

el paradís sempre artificial.

Dani T. D. 28/12/2024

LLIBERTAT

 Per sort, un és res.

Diari secret, 27/12/2024

LUZ Y BELLEZA

 Ingresando cada día en el espacio que mide el tiempo, como una agitación momentánea que regula la ficción más vital y mortal. 

 Evocando el mismo personaje para sobrevivir a través de cada paso hacía el destino que simula estar marcado por las estrellas o por algún dios pervertido, mientras se calibra a través del lenguaje cada momento presente que apenas dura nada.

  Y al fin, volver a jugar.

   A jugar con la incertidumbre que otorga el vértigo de existir, como clave indiscutible para encontrar algo de luz y belleza en este cementerio tan civilizado.

Dani T. D. 27/12/2024

  

TODO LO QUE HAY

                    A veces camino

por un vacío

que se cuela

dentro de mi.

Dejo a fuera

la ficción

de la más inmediata

realidad.

Y me dedico

a explorar

la luz desde la oscuridad.

Dejo a fuera

la mentira

de la más verdadera 

realidad.

Mientras cultivo

sueños para

 llenar el vacío

que a menudo 

es todo lo que

hay.

Dani T. D. 26/12//2024

EL VIENTO SALVAJE DE LA VIDA

 Máscaras, máscaras

mordidas por el viento salvaje de la vida.

Máscaras, máscaras

tan solo somos máscaras de arena

que bailan al compás del 

caos (domesticao, de aquella manera)

en este rincón del universo fugaz.

 

Máscara,

el tiempo también es una máscara

que nos ponemos en la muñeca,

que consultamos para controlar 

nuestra más íntima angustia.

Angustia  que también es otra máscara,

una máscara que también nos ponemos

para poder masticar el miedo

con más profesionalidad.

Máscaras, máscaras

tan solo somos máscaras

que nos ponen nada más nacer.

Máscaras que nos protegen

y nos ahogan a la vez,

máscaras de aire comprimido,

máscaras de ceniza digital.

Dani T. D.  24/12/2024

VIENTO HELADO

 Un viento helado ahoga el aire

y las sombras pintan las esquinas

de un invierno que viste una 

rota gabardina.

La futuro es un escupitajo en el espejo,

la memoria una ficción por fascículos

reescrita por cada recuerdo reinventado.

Tiempos complicados como tantos pretéritos,

desordenados por el caos

aparentemente contralado por la razón

 más supuestamente estable.

Tiempos absurdamente veloces

que recortan la quietud,

que quiebran la apacible 

   y tan necesaria serenidad.

Dani T. D. 23/12/2024

QUAN LES LLUMS DE NADAL

 Un fred glaçat esgarrapa

les cantonades de la ciutat naufragada

quan les llums de Nadal

no deixen veure els estels ni el cel.

La vida veloç despentina tots els calendaris,

i el nou any ve en patinet elènctric,

mentre les felicitacions viatgen

per les xarxes sense ànima.

Però en el fons es desitgen 

sempre les mateixes coses.

Amor, esperança, comprensió, llibertat 

                                                   i alegria

Tot de coses elementals i senzilles

ofegades per les ambicions més superficials.

Dani T. D. 22/12/2024

EL NADAL DELS CORDONS DE NOU!!!

   Un cop més les festes de Nadal ja estàn aquí (¡que plastes!). Com pot ser? És horrible, però què he fet malament?

   Partint de que no crec ni el nen Jesús, ni en la mula, ni el pare que els va engendrar a tots plegats, ni en cap Déu inùtil, ni en res... aquestes festes (de entrada i de sortida) les trobo profundament gilipolles. I més amb aquest exagerat consums que ens envolta.

Però bé, no he d'anar a treballar. Alguna cosa positiva ha de tenir el Nadal dels Cordons.

  A més, el consumisme per aquestes dates encara és més salvatge del que és normal.

I aquest consumisme tan ferotge és nociu pel nostre planeta.

En fi, tot plegat és tan absurd.

    Però bé, ens reunim amb la familia. Quin goig estar entre la gent que de debó s'estima (?)...Per dir alguna cosa. Però què significa la familia? Per cadascú tindrà un sentit. Una cosa és la familia oficial, i l'altra la familia que un va fent per aquest misteriós viatge que és la vida que pot coincidir (o no) amb la familia biològica.

  Ben mirat, que tothom celebri (o no) el Nadal com  vulgui. S'acaba l'any i comença un altre carregat d'esperança. D'alguna manera és natural la celebració. Total, aquestes festes, en certa manera, ja les feien els romans. Concretament en les Saturnals, que anaven del 17 al 23 de desembre, el període més fosc de l'any. 

 Per cert, tal i com està el pati, potser aquest sigui el darrer Nadal. Els tres nous reis mags contamporanis: Putin, Netanyahu i Trump ja estàn treballant,

Bon any i molt bon humor!!!

Diari secret. 21/12/2024

SI LA REALITAT NO FOS TAN CABRONA

 Si la realitat no fos tan cabrona

no tindria la neuròtica necessitat

d'escriure, de pintar o de beure

fins a les tantes de la matinada.

Si la vida sovint no fos tan filla de puta,

no caldría inventar cap normalitat

que gestionés el tedi més existencial

més evident, més assessí.

Encara que si la mort no existís,

viure eternament sería insoportable,

que a voltes ja ho és

sort de la poesía, el vi 

                              i l'anhel de la llibertat.

Dani T. D. 20/12/2024

CUANDO AL FIN TODO ES NADA

 Cuando al fin todo es nada,

cuando la niebla lo inunda todo,

cuando la realidad es un barato decorado,

cuando los criminales profesionales se hacen

 con el poder.

Cuando la vida es una herida 

vacía y absurda,

cuando el yo es un idiota en el espejo,

cuando la muerte sabe a dulce esperanza,

cuando la mierda adquiere ya 

prestigio y fama.

Cuando los suicidas ya son sólo unos

 lamentables aficionados,

cuando los políticos son los ladrones 

más cutres,

cuando la historia es un plagio eterno

escrito desde el exilio del olvido.

Cuando la vida va en serio,

 pero no deja de ser

 un chiste realmente malo

contado por cualquier imbécil.

Dani T.D. 18/12/2024

QUAN TOT ESTÁ PERDUT

       A vegades,

quan tot està perdut,

és el millor moment

per començar qualsevol cosa,

en qualsevol direcció.

Total,

no hi ha res a perdre.

Total,

la vida és mortal,

total,

demà pot ser ja massa tard

o no...

En veritat

tot està perdut

des del principi fins al final,

i potser no cal fer cap drama

i viure estimant,

ballant i rient

fins al final.

El final

que tampoc importa,

com tot el demés.

Dani 17/12/5024

MÓN CRIMINAL.

   Món criminal, món criminal,

ja estem vivint en 

un món criminal 

governat per ambiciosos 

i fatxendes empresaris,

àpatics i freds banquers.

Món criminal, món criminal

aquesta és ja una societat criminal

regulada per una propaganda subtil

perquè el ciutadà no pensi,

no senti, no visqui,

no participi en la vida pública

i tan sols consumeixi, consumeixi

fins que ell mateix 

 s'acabi consumint.

Món criminal, món criminal

ja no hi ha sortida.

I si hi hagués algún dubte,

les xarxes socials ja s'encarregan

que les coses segueixin el seu curs

més normal.

Més normal, suïcida

i criminal.

Dani T. D. 17/12/2024

CANÇÓ DEL RES MÉS IMMEDIAT

           A vegades,

a ple dia, 

no veig absolutament res.

La realitat més propera

és boira espessa,

és buida propaganda.

I no hi ha sortida,

tampoc cap entrada,

no, no, no hi ha res.

Res de res.

A vegades,

a ple dia....

Dani T. D, 17/12/2024

EN AQUESTA TAN CONFUSA I ABSURDA COMÈDIA

       M'he mort tantes vegades

en aquesta puta vida,

que quan em mori definitivament

no sé com m'ho prendré.

M'he mort tants cops,

em moro cada dos per tres,

i mai sé realment 

de que va tot això

de la vida en aquest món

(o és el món en aquesta vida?)

Un món criminal que tan sols 

dóna voltes, voltes i més voltes

al voltant d'una enorme foguera

de merda i, total què?

M'he mort tantes vegades,

em moro des del primer dia,

encara que segueixo respirant

en aquesta tan confusa

                            i absurda comèdia.

Dani T. D. 16/12/2024

COMPRA AQUESTA CANÇÓ

 Compra aquesta colonia

ja veuràs com lligaràs,

Compra aquesta tomba

ja veuràs com valdrà 

la pena morir-te.

Compra aquest bombons

ya veuràs com engreixaràs,

compra aquest tint

ja veràs com semblaràs

un altra tu ben distint.

Compra aquesta tifa

i seràs exagerament feliç.

Compra, compra, compra

coses que esencialament

mai necessitis.

Dani T. D. 16/12/2024

ENS VOLEN MORTS EN VIDA (i així guanya l'extrema Demencia)

          Ens volen idiotes,

ens volen egoïstes,

ens volen apàtics,

ens volen depres

i de pastilles fins al cul.

Ens volen incultes,

ens volen ignorants,

ens volen plastificats,

ens volen sense curiositat,

ens volen no organitzats.

Ens volen victimes,

ens volen domesticats,

ens volen medicats,

ens volen ben callats,

ens volen sense dubtes,

ens volen morts en vida.

Ens volen que no votem,

ens volen que no pensem,

en volen que no escoltem,

ens volen que no protestem,

ens volen al futbol, mai al teatre,

ens volen al temple, mai a la biblioteca.

Ens volen ben distrets,

ens volen sintètics,

ens volen insolidàris,

ens volen sense criteri,

ens volen a les xarxes social,

ens volen ben morts en vida.

Dani T.D. 14/12/2024

LA VIDA DURA

             La vida dura

encara dura

i durarà

Pels fills de puta

de sempre

que eliminen

a la gent de puta mare,

que son la majoria.

Dura la vida,

la vida dura

dictada pel poder de torn.

Dani T. D. 13/12/2024

¡GRACIAS A DIOS! (y eso que soy ateo)

¡¡Gracias a Dios, me no me gustan estas consumistas, idiotas y horteras fiestas navideñas!!

Diari secret, 12/2024

PRESENTES AUSENCIAS

 Que haya gente 

no significa (a menudo) 

que haya alguien.

Diari Secret, 12/2024

ELS TRACTATS DE PAU

 A voltes les paraules estàn buides,

les oficines romanen buides,

les mirades veuen buides,

les esperences neixen buides.

 I les mans palpen buidor,

i les ànimes caminen buides,

i els cervells es troben ben buits,

i els cors es podreixen de tanta buidor.

Els autobusos s'omplen de rostres buits,

els bars serveixen copes buides,

els petons saben a buidor,

i els tractats de pau...

Dani T. D. 9/12/2024

SANGRAN LAS ACERAS

Sangran las aceras

y el metro tiene resaca.

Los suicidas se toman

 su veneno con azúcar

y la oficina abre

 sus puertas de lluvia seca.

Otro lunes idiota

 se peina sin ganas,

el frío muerde las arrugas de la ciudad,

mientras las pantallas se tiñen

de deSeos programadOs,

y el mundo siguen girando 

sin ir a ninguna parte.

Las manos sin ganas

se tocan cogiendo ansiosas

 la pasión más naufragada

y, las aceras siguen sangrando

                          como cada lunes.

Dani T. D. 9/12/2024

DES DEL PRIMER DIA

          La mort m'acompanya 

allà on vaig

des del primer dia.

La mort em vigila

i en certa manera,

sense ella, 

no podria viure.

És la mort 

la que m'alça

del llit cada dia,

em vesteix, 

i em treu de casa

perquè em toqui 

l'aire, 

 em prengui

alguna que altra

cerveseta.

I de pas,

m'empaita

perquè em

relacioni

amb altres

mortalitats.

Algunes,

per cert,

molt atractives.

O vagi

a pencar

per guanyar-me,

d'aquella manera,

la vida.

La mort

em recorda

que això de la vida

s'acaba, que

només és 

per una estoneta.

I és que sense 

la mort,

la vida seria

impossible.

Dani T.D. 8/12/2024

UN DIVÍ CANSAMENT

 Cansat d'ésser,

cansat d'esperar,

cansat de voler ser normal,

cansat de ser jo,

cansat com qualsevol  animal.

Cansat de treballar,

cansat de descansar,

cansat de morir-me a cada instant,

cansat de cansar-me.

Cansat de vestirme de mi mateix,

cansat amb pilota picada,

cansat de progressar,

cansar de fingir.

Cansat de dir coses,

cansat de callar,

cansat de donar voltes en el meu cap,

cansat de no trobar res,

             absolutament res!

Suposo que viure

ja és això,

un diví cansament...

Dani T. D. 6/12/2024

SALVATGE TEATRE

 A vegades, el que més trobo a faltar

son les coses que mai he fet,

que no he viscut,

Clar, que sempre és un bon moment 

per fer-les, per viure-les.

Viure és un viatge cap al misteri,

o cap A un res meravellós 

                 i plenament lliure.

En el fons mai sabré

de que va tot això de l'existència

per més vivències, lectures, amors

que pugui arribar tenir.

I, el món, aquest món tan absurd...

que no sap on va,

per molt que ens diguin que la cosa progressa.

Però la veritat és que les guerres, els egoïsmes

 i la fam continuen

en distintes parts del planeta.

Tot plegat, és un pur i salvatge teatre,

i un no és més que una màscara

que creu ser algú.

Un algú que juga a viure

morint a cada instant,

fins que la mort

em proposi un nou paper

per interpretar sobre aquest escenari

que és el món.

Dani T. D. 6/12/2024

EXCUSES IMPOSADES

 Sovint la por neix al saber que en el fons pràcticament res és imposible

Diari secret, 12/24

EL NEGOCIÓ MÁS RENTABLE GENERA MONSTRUOS (palabra de 2)

   El enemigo de Dios

 no es el el Diablo,

son los obispos 

viola-niños.

 (protegidos por el Vatic-Ano)

Diari secret, 12/24

QUE NO ET PRENGUIN MAI L'ESPERANÇA

 Que no et prenguin mai l'esperança,

ni el dret a equivocar-te.

Que mai et dictin el que has de pensar,

que riguis tot i de tot el que vulguis.

Que no perdis mai la riquesa

de ser educat,

fins i tot amb aquells

que no ho son gens.

Que sempre busquis el cantó positiu,

que estimis amb total llibertat,

que mai dels mais et puguin classificar,

que vagis tan lluny com tu vulguis.

Que mai deixis de somniar ben despert

fins que la mort et convidi al seu catre,

que no perdis mai la curiositat

que no et prenguis res massa seriosament,

                             començant per tu, tururú.

Dani T. D. 5/12/2024

BON NADAL (compra sobretot coses que no necessitis)

Compra, compra,

compra, compra,

compra, compra,

més del que necessitis.

Gasta, gasta,

gasta, gasta,

gasta, gasta

fins a tenir els números ben rojos.

Consumeix, consumeix,

consumeix, consumeix,

consumeix, consumeix

sobretot les coses que no necessitis.

Compra, gasta,

gasta, compra,

consumeix, consumeix,

consumeix-te fins la mort més caXonda.

Dani T. D. 5/12/2024

COM UN RAR MIRACLE

       Naixent i morint

des del primer dia,

morint i naixent

a cada instant

amb sana alegria.

A voltes cal morir

per poder viure,

i d'altres cal viure

per somniar 

fins el darrer alé.

I a vegades

es neix i es mor

al mateix temps

com un rar

i meravellós miracle.

D'altres

no és gaire díficil 

confondre la nit amb el dia,

la mort amb la vida,

l'evidència amb la mentida.

I doncs,

la confusió està servida

entre el ser i el no ser,

entre un i els altres,

els altres i ningú.

Perquè sense confusió

seria impossible

viure i morir.

I de pas, morir

 per nèixer.

Dani T. D. 4/12/2024

IA: LA ESENCIA DE LOS NUEVOS TIEMPOS

 IA: Idiotez Artificial,

 me cuadra más.

(aunque no hay nada como la idiotez natural de uno)

Diari secret, 12/24

FELIÇOS I BONICS

 La merda que empassem diàriament

a través de les xarxes, de la tele i del mòbil

dels collons!

I tant feliços i tan bonics.

Les nostres invisibles cadenes

que arrosseguem

per aquest sistema tan terrorífic,

civilitzAt i prolífic.

Innocents que creiem que la humanitat existeix,

innocents que crèiem que això millora,

innocents que crèiem que els bons no son tan dolents,

innocents que creuen que la vida té algún sentit,

innocents que pensem que els calers no compren la felicitat:

                                                         i la revenen a molt bon preu.

Dani T. D. 4/12/2024

L'ÚNICA EXCUSA

 Hi ha dies, que un no sap el perquè, però totes les portes i finestres es tanquen de cop i sobtadament, els petons es podreixen en l'aire, les ganes de res perfumen totes les voreres. Surt el sol, però tot és fosc. I la vida és una rara epidèmia,  i com diria Kierkergard, sense cura.

  Costa alçar-se del llit. Començar un nou dia. Disfressar-se per enèsima vegada d'un mateix. 

La vida és dura i estreny. La vida empeny cap endavant, com una força còsmica que no sap on porta. Bé, sí. Porta cap a la mort. Tornarem a no ser. S'acabaràn els mals rotllos, i un a la fi serà plenament lliure i se sentirà lleuger com el vent. La felicitat ja no serà un inútil i ferragós abjectiu.

  Entretant, els anys passen. Sí, passen volant com rars ocells que donen voltes i voltes al voltant de la buidor més evident.

   Però cal seguir cap on sigui. Perdre la por a la por. Que un no és res més que un accident, un azar, un titella, una ombra que passa, un dubte que dubte, una font de llàgrimes ambulant, una cabreta o un elefant amb les potes torçades, un ximple que riu sense motiu com si tingués que haver algún motiu per riure, un ésser provisional, un idiota que s'explica la vida a sí mateix...

  Malgrat tot, cal seguir rient més que mai de tot aquest bell i màgic malantès existencial fins al final més decadent i gloriós.

  Total, com deia Cioran, en el fons riure és l'única excusa d'aquesta la vida.

Diari Secret. 4/12/2023 

SEMPRE PERDENT

Sempre perdent

des del primer dia,

amb un cos de fang trencat

i amb un poquet d'alegria.

Sempre perdent

fins i tot en les poquetes ocasions

que un creu guanyar.

Sempre perdent

però sense perdre el do de la comèdia

en aquest món sense sentit

ple de fam, guerres i enveges.

En aquest món

fet de buidors

que ens pesen en les parpelles,

en l'ànima i el cos,

Sí, sempre perdent,

perdent sempre...

És la ximple inèrcia, 

és l'essència, és el perfum

que m'acompanya

per aquest desert

ple d'imatges ben buides,

ben plenes,

plenes de quasi res.

Sempre perdent

però amb un somriure al rostre

fins que la mort

al seu llit m'aculli.

Dani T. D. 3/12/2024

AMABLE RECORDATORI

 Que la vida no tingui massa sentit, 

pot ser tot un consol.

diari secret, 2024

PER UN SERVIDOR

  A vegades les ganes

perden completament les ganes,

el destí perd tot rastre,

l'existència arrossega els peus,

els somnis es malvenen al marcadillo,

l'alegria es desmequilla front l'espill de la raó més tediosa,

el futur és una escopinada a l'esperança,

 i la vida que anava seriosament

un mai se l'acaba de creure.

Si tot plegat, és un conte narrat 

per un idiota.

            En aquest cas

                         per un servidor.

Encara que, ben mira't,

estem dirigits 

per idiotes amb calers que,

                                       son els meus perillosos.

Doncs, no s'ha de perdre

                                      mai l'esperança.

Dani T. 3/12/2024