la que em desperta
i em fa caminar pas a pas
cap a un lloc de treball
per guanyar-me la vida.
Com si la vida s'hagués de guanyar...
PerÒ bé, així està muntat el xou,
i un va trampejant com pot.
I en darrer terme, no enten res de res,
però, és que el més segur
és que no hi ha res que entendre.
La vida ximple
em riu a sobre,
i a estones em regala petons
i caricies.
Em menteix la molt trapella,
i em diu qualsevol tontería
per anar tirant fins arribar
a la meva estació.
Dani T.D. 20/9/2024
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario