a la recerca dels teus petons
dolços i mortals.
Fugint amb una maleta
plena de pluja
cap al no-res més plàcid
i lliure.
Fugir de tota llei idiota,
de tota estúpida bandera,
de tota inútil frontera.
Fugint de la màscara d'un mateix
cap a la platja daurada
on l'ànima del teu cos m'espera.
Sí, fugir de la fugida
d'aquesta absurda existència
en aquest món sense gens de sentit.
Fugir, fugir, fugir...
però sense deixar mai
de riure ni un sol instant.
Dani T. D. 12/9/2024
No hay comentarios:
Publicar un comentario