que m'aixeca cada dia
a dos quarts de set
del mati per anar a pencar
en una oficina plena de taules,
ordinadors i cors plastificats.
Vida idiota
que em promet
coses extraodinàries, més
que res,
per anar tirant
en aquest temps
tan
profundament idiotes.
Vida absurda
en un món absurd
a través d'un cos absurd
com el meu.
Malgrat tot,
conservo un poc d'alegria,
cerveses a la nevera,
uns quants discos de música popular
i els llibre d'en Paul Auster
i els poemes de la Maria Mercè Marçal.
Vida absurda,
qué seria de nosaltres
sense aquesta vida
tan absurda...
Dani T. D. 18/9/2024
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario