sempre
el que no ha passat
entre nosaltres.
Ara que la nit m'envolta
evoco records ficticis
sobre la teva pell
ben humida i nua.
He viscut
coses que no he viscut,
però que he sentit
perquè ho he somniat.
I si ho he somnat ben despert
ho he viscut plenament.
T'he desitjat
i et desitjo tant...
però segurament la dona
que desitjo
no ets ben bé tu
(sense deixar de ser tu):
s'assembla molt
però és més
més de.... veritat?
Ja, ja ho sé
que és molt rar,
però la vida
quasi sempre
és
tan absurda...
Dani T. D, 11/9/2024
No hay comentarios:
Publicar un comentario