Com una fruïta de sang en el desert,
com l'àle absurd del deure més gris,
com si la realitat fos tota de veritat,
com si l'ofici de respirar tingués sentit.
Com si l'amor fos el perfum de cada gest,
el camí que travessa aquesta boira,
aquesta boira que omple cada instant,
cada instAnt que sempre és present.
Com si el present sempre fos present,
com si la vida fos alguna cosa més que vida,
com si la buidor no estigués tan biuda,
com si tothom s'estimés sense cap justificació.
Dani T. D. 24/9/2024
No hay comentarios:
Publicar un comentario