dimecres per escapar lluny
en una llarga i sideral autopista,
lluny del món, de tots, d'un mateix.
Dimecres que somnien que son divendres,
dimecres per inventar-se
en altres pells, en altres cossos,
en altres dubtes, en altres ningú,
dimecres fets per fugir...
Ja que la vida és una fugida.
Sí, una bella i salvatge fugida
cap al res més lliure, més ple, més màgic.
Dimecres de promeses trencades,
dimecres amb mitjons foradats i les sabates trencades,
dimecres que recorren tots els bars d'aquesta ciutat tan decadent,
dimecres ple de llàgrimes i rostres cansats i mans buides i riures desesperats,
dimecres amb petons salvatge i lliures,
espontanis i anàrquics,
dimecres farts d'estar farts de caminar sense avançar,
de somniar sense il.lusió,
dimecres per començar...qui sap...res d'especial
o tot d'una
el que des de sempre s'esperava.
Dani T. D. 12/6/2024
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario