Un ignora, finalment,
tantes coses,
començant
per ignora el
que ignora.
Sense tenir gens
en compte que
el poc que arriba a conèixer
també és matèria sorgida
de la més immediata
ignorància.
Diari íntim, 6/2024
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
No tinc res o gairebé res per això sóc ric, molt ric. Només tinc aquesta brisa suau que ara em perfuma el teu dolç record entre el desig i ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario