CAP ALS ESTELS

  Un altre dilluns. De cop, la vida s'expandeix a mida que un es posa dret. La realitat espera al carrer, com un animal mitològic que ens acompanya allà on anem.

  Em sorpren un cop més el rumb que va adquirint el destí més inmediat. El metro em condueix durant uns quinze minuts a l'altre vorera de mi mateix.

A la fi em reconec. Em saludo. I després de deixar al metro, les passes emfilen cap a l'oficina. 

 Un cop allà, prenc posició. Engego la màquina cap als estels. Aquesta sentmana, segurement descobrirem una galàxia no. I serem una mica més tòtils, o encara més. Perquè ja se sap, la ignorància ens expandeix, malgrat la nostra tossudaría.

  Al cap i a la vida és gairebé impossible arribar a conèixer alguna cosa, per moltes lectures o consultes a Google que un tingui...

O qui sap....

  Què és sino la vida?

Un seguit de viatges galàctics cap al res més alliberador...

Dani T. D. 10/6/2024