GRAN TEATRE CÒSMIK

 Vida rara

que em desperta.

Em posa dret,

potser per somniar ben despert

vers a la més immediat realitat,

la que m'inventa

 i, de retruc, m'invento.

mentre m'en vaig al sud

perdent el nord.

Rara vida

em batega mortaL:

pur atzar

rebotant per 

les cantonades

d'aquest fugaç

i múltiple univers

on es neix

i es mora

constantment.

Com un diví

o excèntric joc

que, segurament,

no té massa

sentit.

Encara que ben mirat

pot resultar

bastant divertit.

O depèn.

Depèn del paper

que un li toca

en cada funció

d'aquest 

Gran teatre Còsmik.

Dani T. D. 20/6/2024