ENCARA QUE ELS CAMELLS...

  Per fi es van acabar les festes Nadenques, va pensar en Tomàs, mentre teclejaba l'ordinador del l'oficina.

Ara tan sols falten els reis, i com soc republicà que els hi donin per Istàmbul... encara que els camells sempre porten alguna que altre substància interessant.

  I es que cada any la mateixa merda de festa, es deia en Tomàs. Ben mirat, es podia innovar una mica, no? dic jo. I a sobre cada vegada el consumisme és més exagerat.

  Encara que tot plegat tampoc era qüestió de ser una persona negativa ni protestona. Un, en el fons és lliure. I pot decidir no celebrar segons quines festes.

 Que es Nadal i s'acaba l'any? D'acord, perfecte... Però jo em dedicaré aquests dies a llegir, a jugar a les cartes amb una amiga anarquista que tinc. Beurem cervesa i més tard xerrarem sobre la figura de Gonzalo Torrente Ballester, per exemple. En quan a la nit de cap d'any, brindarem per l'amistat, la llibertat i la curiositat. I després quedarem cada quinze dies per continuar la festa.

Perquè, la vida s'ha de celebrar cada dia. Malgrat que sigui bastant dura, absurda i cabrona. És més, precisament per això hi ha que celebrar la vida diàriament, o  al menys un cop per semana.

  I quan un a la fi la palmi, orgnitzar una festa funeral que sigui la hòstia. Amb alcohol, drogues, llibres, sexe, música, Mozart, els Beatles, Sisa, Brassens, Bowie,  Tom Waits, El Darrer de la Cua, La Companyia Elèctrica Dharma, Victor Jara, Lole y Manuel, Leonard Cohen, Frank Zappa, Bach, Albert Plà, Albert Einstein, Madame Bovary, la Patti Smith, la Chavela Vargas, Charls Bukowsky, Baudelaire, La Polla Records...

Dani T. D.3/1/2023