PERCEPCIONS QÜOTIDIANES

   Els dilluns li costa aixecar-se del llit. El cap de setmana passa volant, cada cop hi ha menys temps per res. I hi ha qui diu que el temps és una percepció del cervell.

  Definitivament en D es lleva. Fa uns estiraments i passa per la dutxa. Sota l'aigua calenta ressucita. Hòstias, la puta realitat de nou!

  La realitat és una altra percepció del cervell.

   Ja vestit en D es serveix un cafè, el primer del dia. I amb un crussanet, engega el televisor a veure què passa al món. Segueix igual o pitjor. Que si guerres, que si nens desnutrits, que si masses cadàvers al Mediterrani, que si suïcidis adol.lescents, que si revoltes, que si assassinats masclistes, que si els partits polítics es descalifiquen uns als altres, que si un jugador de futbol mig imbècil (amb  perdò dels imbècils que tambè tenen dret a existir) guanya en un més el que en D (i d'altres) guanya en deu anys, que si el Papa condemna a les papallones per tenir tantes parelles com volen.... En fi, que aquest món no té solució...

  Al metro en D se sent estranyament salvat. Ara, muntant en un cuc de matall, creua al ventre de la ciuta camí de la feina. En D es somriu. Tot plegat la vida és una estranya aventura. Se sap com acabarà, però s'ignora quan. I això no deixa de ser inquietant, misteriòs i màgic. Li dona un extravagant sentit a l'existència.

Dani T. D. 15/1/2024