es calcen sabates
per recorre camins,
entre la calor i el fred,
la nit i el dia.
Mentre les hores
llauren anys, que
no son més
que voltes al voltant
d'un més que
discret solet.
Anys que finalment
no son massa cosa,
per no dir res.
Destins imprevisibles
que escriuen cada passa,
inventant els camins
a la recerca misteriosa
que va de la foscor
a la llum.
A la llum de llibertat.
Llibertat que és,
sens dubte, l'essència
de la pròpia consciència
des del seu més vital
moviment.
Dani T. D. 24/1/2024
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario