.jpg)
Un viento helado ahoga el aire
y las sombras pintan las esquinas
de un invierno que viste una
rota gabardina.
La futuro es un escupitajo en el espejo,
la memoria una ficción por fascículos
reescrita por cada recuerdo reinventado.
Tiempos complicados como tantos pretéritos,
desordenados por el caos
aparentemente contralado por la razón
más supuestamente estable.
Tiempos absurdamente veloces
que recortan la quietud,
que quiebran la apacible
y tan necesaria serenidad.
Dani T. D. 23/12/2024
Un fred glaçat esgarrapa
les cantonades de la ciutat naufragada
quan les llums de Nadal
no deixen veure els estels ni el cel.
La vida veloç despentina tots els calendaris,
i el nou any ve en patinet elènctric,
mentre les felicitacions viatgen
per les xarxes sense ànima.
Però en el fons es desitgen
sempre les mateixes coses.
Amor, esperança, comprensió, llibertat
i alegria
Tot de coses elementals i senzilles
ofegades per les ambicions més superficials.
Dani T. D. 22/12/2024
Partint de que no crec ni el nen Jesús, ni en la mula, ni el pare que els va engendrar a tots plegats, ni en cap Déu inùtil, ni en res... aquestes festes (de entrada i de sortida) les trobo profundament gilipolles. I més amb aquest exagerat consums que ens envolta.
Però bé, no he d'anar a treballar. Alguna cosa positiva ha de tenir el Nadal dels Cordons.
A més, el consumisme per aquestes dates encara és més salvatge del que és normal.
I aquest consumisme tan ferotge és nociu pel nostre planeta.
En fi, tot plegat és tan absurd.
Però bé, ens reunim amb la familia. Quin goig estar entre la gent que de debó s'estima (?)...Per dir alguna cosa. Però què significa la familia? Per cadascú tindrà un sentit. Una cosa és la familia oficial, i l'altra la familia que un va fent per aquest misteriós viatge que és la vida que pot coincidir (o no) amb la familia biològica.
Ben mirat, que tothom celebri (o no) el Nadal com vulgui. S'acaba l'any i comença un altre carregat d'esperança. D'alguna manera és natural la celebració. Total, aquestes festes, en certa manera, ja les feien els romans. Concretament en les Saturnals, que anaven del 17 al 23 de desembre, el període més fosc de l'any.
Per cert, tal i com està el pati, potser aquest sigui el darrer Nadal. Els tres nous reis mags contamporanis: Putin, Netanyahu i Trump ja estàn treballant,
Bon any i molt bon humor!!!
Diari secret. 21/12/2024
Si la realitat no fos tan cabrona
.jpg)
no tindria la neuròtica necessitat
d'escriure, de pintar o de beure
fins a les tantes de la matinada.
Si la vida sovint no fos tan filla de puta,
no caldría inventar cap normalitat
que gestionés el tedi més existencial
més evident, més assessí.
Encara que si la mort no existís,
viure eternament sería insoportable,
que a voltes ja ho és
sort de la poesía, el vi
i l'anhel de la llibertat.
Dani T. D. 20/12/2024
.jpg)
Cuando al fin todo es nada,
cuando la niebla lo inunda todo,
cuando la realidad es un barato decorado,
cuando los criminales profesionales se hacen
con el poder.
Cuando la vida es una herida
vacía y absurda,
cuando el yo es un idiota en el espejo,
cuando la muerte sabe a dulce esperanza,
cuando la mierda adquiere ya
prestigio y fama.
Cuando los suicidas ya son sólo unos
lamentables aficionados,
cuando los políticos son los ladrones
más cutres,
cuando la historia es un plagio eterno
escrito desde el exilio del olvido.
Cuando la vida va en serio,
pero no deja de ser
un chiste realmente malo
contado por cualquier imbécil.
Dani T.D. 18/12/2024
.jpg)
quan tot està perdut,
és el millor moment
per començar qualsevol cosa,
en qualsevol direcció.
Total,
no hi ha res a perdre.
Total,
la vida és mortal,
total,
demà pot ser ja massa tard
o no...
En veritat
tot està perdut
des del principi fins al final,
i potser no cal fer cap drama
i viure estimant,
ballant i rient
fins al final.
El final
que tampoc importa,
com tot el demés.
Dani 17/12/5024
ja estem vivint en
un món criminal
governat per ambiciosos
i fatxendes empresaris,
àpatics i freds banquers.
Món criminal, món criminal
aquesta és ja una societat criminal
regulada per una propaganda subtil
perquè el ciutadà no pensi,
no senti, no visqui,
no participi en la vida pública
i tan sols consumeixi, consumeixi
fins que ell mateix
s'acabi consumint.
Món criminal, món criminal
ja no hi ha sortida.
I si hi hagués algún dubte,
les xarxes socials ja s'encarregan
que les coses segueixin el seu curs
més normal.
Més normal, suïcida
i criminal.
Dani T. D. 17/12/2024
a ple dia,
no veig absolutament res.
La realitat més propera
és boira espessa,
és buida propaganda.
I no hi ha sortida,
tampoc cap entrada,
no, no, no hi ha res.
Res de res.
A vegades,
a ple dia....
Dani T. D, 17/12/2024
.jpg)
en aquesta puta vida,
que quan em mori definitivament
no sé com m'ho prendré.
M'he mort tants cops,
em moro cada dos per tres,
i mai sé realment
de que va tot això
de la vida en aquest món
(o és el món en aquesta vida?)
Un món criminal que tan sols
dóna voltes, voltes i més voltes
al voltant d'una enorme foguera
de merda i, total què?
M'he mort tantes vegades,
em moro des del primer dia,
encara que segueixo respirant
en aquesta tan confusa
i absurda comèdia.
Dani T. D. 16/12/2024
Compra aquesta colonia
ja veuràs com lligaràs,
Compra aquesta tomba
ja veuràs com valdrà
la pena morir-te.
Compra aquest bombons
ya veuràs com engreixaràs,
compra aquest tint
ja veràs com semblaràs
un altra tu ben distint.
Compra aquesta tifa
i seràs exagerament feliç.
Compra, compra, compra
coses que esencialament
mai necessitis.
Dani T. D. 16/12/2024
ens volen egoïstes,
ens volen apàtics,
ens volen depres
i de pastilles fins al cul.
Ens volen incultes,
ens volen ignorants,
ens volen plastificats,
ens volen sense curiositat,
ens volen no organitzats.
Ens volen victimes,
ens volen domesticats,
ens volen medicats,
ens volen ben callats,
ens volen sense dubtes,
ens volen morts en vida.
Ens volen que no votem,
ens volen que no pensem,
en volen que no escoltem,
ens volen que no protestem,
ens volen al futbol, mai al teatre,
ens volen al temple, mai a la biblioteca.
Ens volen ben distrets,
ens volen sintètics,
ens volen insolidàris,
ens volen sense criteri,
ens volen a les xarxes social,
ens volen ben morts en vida.
Dani T.D. 14/12/2024
encara dura
i durarà
Pels fills de puta
de sempre
que eliminen
a la gent de puta mare,
que son la majoria.
Dura la vida,
la vida dura
dictada pel poder de torn.
Dani T. D. 13/12/2024
les oficines romanen buides,
les mirades veuen buides,
les esperences neixen buides.
I les mans palpen buidor,
i les ànimes caminen buides,
i els cervells es troben ben buits,
i els cors es podreixen de tanta buidor.
Els autobusos s'omplen de rostres buits,
els bars serveixen copes buides,
els petons saben a buidor,
i els tractats de pau...
Dani T. D. 9/12/2024
y el metro tiene resaca.
Los suicidas se toman
su veneno con azúcar
y la oficina abre
sus puertas de lluvia seca.
Otro lunes idiota
se peina sin ganas,
el frío muerde las arrugas de la ciudad,
mientras las pantallas se tiñen
de deSeos programadOs,
y el mundo siguen girando
sin ir a ninguna parte.
Las manos sin ganas
se tocan cogiendo ansiosas
la pasión más naufragada
y, las aceras siguen sangrando
como cada lunes.
Dani T. D. 9/12/2024
allà on vaig
des del primer dia.
La mort em vigila
i en certa manera,
sense ella,
no podria viure.
És la mort
la que m'alça
del llit cada dia,
em vesteix,
i em treu de casa
perquè em toqui
l'aire,
em prengui
alguna que altra
cerveseta.
I de pas,
m'empaita
perquè em
relacioni
amb altres
mortalitats.
Algunes,
per cert,
molt atractives.
O vagi
a pencar
per guanyar-me,
d'aquella manera,
la vida.
La mort
em recorda
que això de la vida
s'acaba, que
només és
per una estoneta.
I és que sense
la mort,
la vida seria
impossible.
Dani T.D. 8/12/2024
Cansat d'ésser,
cansat d'esperar,
cansat de voler ser normal,
cansat de ser jo,
cansat com qualsevol animal.
Cansat de treballar,
cansat de descansar,
cansat de morir-me a cada instant,
cansat de cansar-me.
Cansat de vestirme de mi mateix,
cansat amb pilota picada,
cansat de progressar,
cansar de fingir.
Cansat de dir coses,
cansat de callar,
cansat de donar voltes en el meu cap,
cansat de no trobar res,
absolutament res!
Suposo que viure
ja és això,
un diví cansament...
Dani T. D. 6/12/2024
.jpg)
son les coses que mai he fet,
que no he viscut,
Clar, que sempre és un bon moment
per fer-les, per viure-les.
Viure és un viatge cap al misteri,
o cap A un res meravellós
i plenament lliure.
En el fons mai sabré
de que va tot això de l'existència
per més vivències, lectures, amors
que pugui arribar tenir.
I, el món, aquest món tan absurd...
que no sap on va,
per molt que ens diguin que la cosa progressa.
Però la veritat és que les guerres, els egoïsmes
i la fam continuen
en distintes parts del planeta.
Tot plegat, és un pur i salvatge teatre,
i un no és més que una màscara
que creu ser algú.
Un algú que juga a viure
morint a cada instant,
fins que la mort
em proposi un nou paper
per interpretar sobre aquest escenari
que és el món.
Dani T. D. 6/12/2024
Sovint la por neix al saber que en el fons pràcticament res és imposible
Diari secret, 12/24
no es el el Diablo,
son los obispos
viola-niños.
(protegidos por el Vatic-Ano)
Diari secret, 12/24
.jpg)
ni el dret a equivocar-te.
Que mai et dictin el que has de pensar,
que riguis tot i de tot el que vulguis.
Que no perdis mai la riquesa
de ser educat,
fins i tot amb aquells
que no ho son gens.
Que sempre busquis el cantó positiu,
que estimis amb total llibertat,
que mai dels mais et puguin classificar,
que vagis tan lluny com tu vulguis.
Que mai deixis de somniar ben despert
fins que la mort et convidi al seu catre,
que no perdis mai la curiositat
que no et prenguis res massa seriosament,
començant per tu, tururú.
Dani T. D. 5/12/2024
des del primer dia,
morint i naixent
a cada instant
amb sana alegria.
A voltes cal morir
per poder viure,
i d'altres cal viure
per somniar
fins el darrer alé.
I a vegades
es neix i es mor
al mateix temps
com un rar
i meravellós miracle.
D'altres
no és gaire díficil
confondre la nit amb el dia,
la mort amb la vida,
l'evidència amb la mentida.
I doncs,
la confusió està servida
entre el ser i el no ser,
entre un i els altres,
els altres i ningú.
Perquè sense confusió
seria impossible
viure i morir.
I de pas, morir
per nèixer.
Dani T. D. 4/12/2024
me cuadra más.
(aunque no hay nada como la idiotez natural de uno)
Diari secret, 12/24
La merda que empassem diàriament
a través de les xarxes, de la tele i del mòbil
dels collons!
I tant feliços i tan bonics.
Les nostres invisibles cadenes
que arrosseguem
per aquest sistema tan terrorífic,
civilitzAt i prolífic.
Innocents que creiem que la humanitat existeix,
innocents que crèiem que això millora,
innocents que crèiem que els bons no son tan dolents,
innocents que creuen que la vida té algún sentit,
innocents que pensem que els calers no compren la felicitat:
i la revenen a molt bon preu.
Dani T. D. 4/12/2024
Costa alçar-se del llit. Començar un nou dia. Disfressar-se per enèsima vegada d'un mateix.
La vida és dura i estreny. La vida empeny cap endavant, com una força còsmica que no sap on porta. Bé, sí. Porta cap a la mort. Tornarem a no ser. S'acabaràn els mals rotllos, i un a la fi serà plenament lliure i se sentirà lleuger com el vent. La felicitat ja no serà un inútil i ferragós abjectiu.
Entretant, els anys passen. Sí, passen volant com rars ocells que donen voltes i voltes al voltant de la buidor més evident.
Però cal seguir cap on sigui. Perdre la por a la por. Que un no és res més que un accident, un azar, un titella, una ombra que passa, un dubte que dubte, una font de llàgrimes ambulant, una cabreta o un elefant amb les potes torçades, un ximple que riu sense motiu com si tingués que haver algún motiu per riure, un ésser provisional, un idiota que s'explica la vida a sí mateix...
Malgrat tot, cal seguir rient més que mai de tot aquest bell i màgic malantès existencial fins al final més decadent i gloriós.
Total, com deia Cioran, en el fons riure és l'única excusa d'aquesta la vida.
Diari Secret. 4/12/2023
A vegades les ganes
perden completament les ganes,
el destí perd tot rastre,
l'existència arrossega els peus,
els somnis es malvenen al marcadillo,
l'alegria es desmequilla front l'espill de la raó més tediosa,
el futur és una escopinada a l'esperança,
i la vida que anava seriosament
un mai se l'acaba de creure.
Si tot plegat, és un conte narrat
per un idiota.
En aquest cas
per un servidor.
Encara que, ben mira't,
estem dirigits
per idiotes amb calers que,
son els meus perillosos.
Doncs, no s'ha de perdre
mai l'esperança.
Dani T. 3/12/2024
més sana d'arribar
a tenir l'éxit somniat.
I sinó,
que ens bombin a tots!!
Diari secret, 2024
mort en vida,
arrossega els peus
per un dilluns ximple.
A voltes
es cansa abans d'hora.
Son époques,
la vida és una muntanya russa.
Sovint
riu de la realitat més absurda,
no sigués cas que
la mort el sorprengués
definitivament.
Que ja no és tan jove,
malgrat que per dins
és el mateix innocent nen
que creu que la vida té sentit.
Però hi ha dies
que sent que està
ben mort en vida,
fins que ressucita
en algún dia d'aquest
i, per qualsevol tonteria.
Dani T. D. 2/12/2024
Hi ha dies sense ganes pràcticament de res. Dies que son deserts, perfectes per no existir. Exiliar-se per un temps al no-res de l'existència. Hores suspeses en l'espai, que fugen dels rellotges. On el pensament es fa prenguntes a sí mateix.
La vida és dura, màgica i rara. És una planta que va creixent fins a un temps determinat. O potser tot plegat, la vida és un somni dins d'un somni sense massa sentit...
Qui sap.
Mentre els minuts segueixen marcant el temps. Aquests es fan hores, les hores es fan dies, els dies es fan anys, i els anys es tornen a fer minuts. Minuts d'aigua que s'evaporen cap un no-res ben serè i lliure, on dormen els déus i somnien els dimonis més tendres.
I tot final duu a un nou principi. Principi que també s'acabarà.
O qui sap...
Dani T. D. 2/12/2024
luces en las calles,
consumir cosas inútiles
mientras tres partes del mundo
se mueren de hambre y se desangran
bajo las bombas.
Una vez más nacerá otro
Dios idiota,
prometiendo la paz, o cualquier otra cosa,
como un político más
para ganar votoX, y ponerse
la parroquia en el bolsillo.
Un año más nos felicitaremos
como autómatas fríos y solitarios,
faltos de amor y de coraje
al no coger el toro por los cuernos,
salir por patas y mandar al carajo
estas idiotas fiestas.
Dani T. D. 29/11/2024
con paso ligero,
hacia la nada voy
mientras taradeo esta canción.
Hacia la nada navego
con un barquito de papel,
hacia la nada me desplazo
con el aliento de tus besos de sal.
De la nada vengo
fresco como el segundo día,
de la nada partí
en una tarde lluviosa de abril.
De la nada partí
cosiendo deseos,
desoñando anhelos,
hasta volver sumergirme
un día de estos en la nada
más luminosa.
Dani T. D. 28/11/2024
.jpg)
Els dies semblen iguals, i son iguals, Encara que a vegades llenço l'ancora i em prenc uns minuts de reflexió. I em pregunto per què?
Quin sentit té tot i res? Un que fa en aquesta vida, un què fa en aquest món? Per què hi ha guerres? Per que hi ha gent que es mora de fam? Per què som tan covards i tan gilipolles? Per què tinc por? Per què hi ha tanta enveja? Per què som tan egoïstes els uns amb els altres? Per què hi ha tant fill de puta que ens manipula, que ens governa, que ens desorienta? Per què tant treballar per una merda de sou? Per què necessitem tantes coses? Per què tantes desigualtats? Si al cap i la fi morim tots.
Acte seguit, recullo l'ancora. I segueixo el meu camí.
A vegades, després de sortir de l'oficina, entro en un bar amic i m'instal.lo en una taula, i al dictat lluminós d'una cervesa escric coses com aquesta en una llibreta que sempre duc a sobre, per no suïcidar-me o matar algú. Cosa que, al cap i a la fi, seria natural i raonable. Agafo forces. Em sento millor. De fet, quasi res té massa importància. Ni la vida, ni aquest món tan absurd que, com canta l'Aute, no sap on va.
Mentre el temps passa cada vegada més de pressa. No es talla. Ens posa de peu cada matí. Ens vestim per tornar a ser un jo en una màscara de sorra. Una cara que acabarà desapareixen. Que acabará sent empassada pel temps més golafre, pel temps més mentider, pel temps més efímer. Pel temps més fictici.
Dani T. D. 27/11/2024
no es correcto.
Lo correcto es: qué voy hacer
con mis algoritmos.
Dani Torrat, 2024
pensar ja s'ha convertit en
tota una excentricitat
molt perillosa.
Diari íntim, 2024
Dani T. D. 26/11/2024
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...
.jpg)
.jpg)
.jpg)