Fou concretament un dissabte quan l'Ernest, perquè el protagonista d'aquesta història es diu Ernest, perquè així ho ha decidit a l'autor, l'autor que sóc jo, encara que jo (la majoria de les vegades) mai sé qui sóc. Bé, tinc un nom. Un nom que aquí no revelaré, més que res per pruduència. Mai se sap. Avui en dia la cosa no pinta gairebé. I un pot acabar perfectament a la presó acusat de fals democràta o d'astronauta mal afetat, per posar dos exemples a l'atzar. O pot ingressar, perfectament, a un centre psiquiàtric.
El cas és que l'Ernest es trobava assegut en un banc d'un parc públic llegint el serenament el diari, quan de sobte va notar com un grapat articles i noticies surtien corrents del diari, i paraven un taxi cap l'aeroport més proper (com si hi hagués més d'un aeroport en aquesta insolent ciutat). L'Ernest no entenia res del que estava passant, però ben mirat és va adonar de seguida que mai en la seva miserable existència havia entés res, res de res.
Així que va decidir tornar a casa amb el diari desert de notícies sota l'aixella. Amb les seves pàgines blanques, tret d'algún que altra anunci publicitari, que és el que realment importa en aquesta tan màgica com accidentada i desconcertant existència.
Dani T. D. 29/9/2022
.jpg)
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario