La tardor ja maquilla les
de la ciutat.
D'aquesta ciutat neguitosa,
d'aquesta ciutat com totes les urbs
plenes de por i de folliA,
de melangia i alegría.
PleNa de buidors mordernes,
buida de rostres alegres i deSacomplexats.
Conjunt asfaltat de ferides,
d'amor a mitges
amb la camisa mal cordada
i l'anima arrugada dins la jaqueta,
corrent cap al deure
més absurdament rídicul.
La tardOr ja és aquí.
Algunes veus ben informades
diuen alarmades que potser és
la darrera tardor.
d'aquest món tan... tan...
Que un dit
a la fi
pitjarà
un botó roig,
i tot pels aires
SALTARÀ!!!
Clar, qui diu tot,
diu quasi res,
que ja és.
La tardor ja maquilla les arrugues
del futur,
però quin futur???
Dani T. D. 27/9/2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario