EL TEMPS NO TÉ TEMPS

    

  El temps que se'n va no demana permís. El temps cada cop passa més i més de pressa i el final no queda temps per res.

 O sí, ja que es podria dir que el temps no existeix. Només existeix el moviment en relació als diferents cosos que transiten pel carrer, pels baretos, pel Caprabo, pels cabarets, per l'espai de l'existència d'un...

   Suposant que un sigui un (que un no és un concepte tan clar)

  Un, en el fons, no és més que temps.  I concretament el temps que li queda. I si un no mata el temps, el temps tard o d'hora el matarà a ell, o ella o elli o ello... ¿Hello, bon dia què vol?

 I ja no hi haurà temps absolutament per res, però tampoc presses ni absurdes angonxes, ni deures que acomplir, ni promeses per enganyar-se, ni lleis idiotes que dictint absurdes renovades normalitats de tifa de gripau babau...

Aleshores ¿què hem de fer?

    Res, que cadascú utilitzi el seu temps com li vingui de gust. Total, acabem desapareixen del mapa. Aixi que a viure!!!!

Dani T. D. 4/9/2021