El mar de setembre respiraba un estiu que ja començava a finalitzar lentament. L'olor de sal perfumava l'ambient i un airet anava perfilant els diferents rostres que anaven i venien pels passeig marítim. Altres rostres romanien relaxats damunt l'arena càl.lida en aquella jornada d'oci.
En Robert es trobava assegut en una taula dins d'un tendal. Estava gaudint d'unes sardines i una cervesa. Què més es podia demana? No sabia què contestar-se.
En el fons la felicitat és tan senzilla: mar, sol, bons aliments, suculentes lectures i una companyia entranyable.
L'endemà l'esperava l'oficina. Encara la veia lluny. O més aviat, no la veia. Perquè una cosa era tenir un ofici, una noble ocupació per realitzar-se com a persona i guanyar el suficient per pagar la cervesa, els llibres, aliments, i d'altres imprevistos. I l'altre era omplir les hores d'un en treballar en un cosa que no aportava massa a l'esperit d'un.
Però bé, estava muntat així.
O potser, tot era més senzill.
Els somnis es poden fer realitat. I algún dia ja no caldrà a anar a cap ofina per guanyar una mica de diners.
I la vida serà vida, lluny del soroll de la rutina de l'oficina. I Robert es dedicaria a pintar i fer poemes davant del mar entre glop i glop d'un dolç vermut i en companyia agradable i sempre acollidora.
I viure sense masses pretecions, mentre el cor i la ment s'obren als colors del mar i als bells paisatges que configuren el món.
Dani T. D. 18/9/2022
.jpg)
.jpg)
M ha agradat molt!🤗🤗
ResponderEliminar