GENS DE PRESSA

 El vent esgarrapant l'arena, les paraules omplint les veus mentre les hores fugen dels rellotge donant voltes i voltes sense anar practicament enlloc.

  Cada dia explossiona el big-bang al fons de l'inconscient mentre les titelles es posen dretes i comencen l'espectacle davant d'un públic de paper.

  El destí està escrit, però això no impedeix l'improvització, l'atzar, l'accident, la sorpresa, els petons, les ocurrències a mitja tarda, el tedi oficinista...

 Mentre els batecs de la moderna ansietat es cruspeixen la vida d'una sola queixelada.

 Els tigres van al parlament, els lleons van a la universitat, les gallines fan carreres de cantant, els gripaus passegen la seva tranquil.litat amunt i avall dels carrers principals, les jirafes juguen a les màquines dels bars, els gats omplen les biblioteques, els cocodrils van al mercat, els retolins van al banc i els hipopòtams juguen a borsa.

  Un dia més cap al res més evident i lliure. Però no hi ha pressa, gens de pressa, malgrat les dictadures virtuals, digitals y modernes d'aquest segle que no sap on va.

Dani T. D. 15/2/2022