BOIRES COMPRIMIDES

 Dilluns altra vegada,
no vull llevar-me del llit
però em llevo.
No vull anar a l'oficina
però m'apropo.

Em sento en una cadira
entre cares desGastades

           (com la meva?)
i mans cansades
que recorren les hores
cap a un mar 

de boira contemporania
on els àtoms es desintegren

en silenci.

Dilluns per enèsima vegada,

les presses desordenen els somnis,

els capellans es pinten els ulls,

el futur té cara d'oriental,

les butxaques s'omplen 

de propaganda,

i les promeses, de cendra

i pluja seca.

   Dani T. D. 14/2/2021