TOT ÉS FICCIÓ

 Sortint al carrer, com cada dia, les paraules ho conquereixen tot:

 Les voreres, els semàfors, les cares, un rostre mig adormit, una cara despentinada, el primer cafè al bar prop l'estació de metro, els passos cebra, les poques ganes de treballar, un home dins d'un cotxe, les escales del metro, l'ascensor que transporta al centre de la terra, el viatge en metro cap al megatzem, el sol que encara fa cara de son, les presses que congelen les rialles, els pensaments que es barregen amb el murmuri de l'exterior, les preguntes que es disparen sense voler davant la més qütidiana confusió, les conclusions precipitades, hósties que no arribo, bon dia! Engego. M'assec. Espero, em relaxo, aquí de nou, un dia més. Encara que...

i si tot es ficció? Que de fet ho es. Ara si em disculpeu, m'estàn trucant. Bé, fins d'aquí una estona.

Dani T. D. 15/2/2021