GENS LA PENA

 A voltes l'infern s'nstal.la en un mateix, i tot es despentina, s'enfonsa, s'evapora.

A voltes la vida és una absurda ferida, i el nen que es troba dins meu no parar de plorar, de cridar, de tocar la moral, de fer l'imbècil per cridar l'atenció de l'adult que se suposa que és un. A voltes un es pren massa seriosament, i tot pren un caire massa massa dens, massa pesat, massa solemne.

Però res és massa important.

 La vida és un trapezi sense xarxa, sense massa sentit. Hi ha que saltar al buit sense gens de por.

Res és tan greu. 

 En el fons tot és ficció. La por comença en un mateix.

I la por paral.litza. I la por és absurda. I la por no val gens la pena.

Dani T. D. 28/2/2022