Quan les hores fugen dels rellotges,
quan la por a la por sOmnia fantasmes,
quan l'única sortida és trobar l'entrada,
quan les glàxies interiors s'allunyen.
Quan els colors del fred s'acalfen,
quan l'amor neix després d'un adéu per sempre,
quan tot plegat res té tanta importancia,
quan riure és l'única escuxa per aixecar-se
del llit cada dia dia.
Quan el temps només son hores,
quan les hores només son minuts,
quan els minuts t'esperen ansiosos una nit més
perqué m'obris el cor cor tan nu.
Quan la vida és una rara bellesa,
quan l'oficina es una estació espaial,
quan els anys ja son setmanes,
quan tot plegat sona un saxo
i tot és possible encara.
Dani T. D. 30/12/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario