Sagnen les paraules abandonades sobre les voreres desgastades per la buidor més qüotidiana, mentre el temps incansable erosiona totes les promeses que va trobant el seu pas. I un va fent en el seu dia a dia. A voltes, o sovint, com un zombi que s'ha instal.lat en un cercle
monòton i fàcil de seguir. Dins del qual les pors i les angoixes semblen estar sota control. Però és una mentida més que ens diem a nosaltres mateixos. Una enèsima mentida segurament per sobreveviure un dia més en aquest cementiri tan bonic i civilitzal, tan virtual com hortera, tan idílic com idiota. I és que la vida sempre s'escapa entre els dits i es troba en una altra part: a l'altre cantó de l'univers. O qui sap....
Dani T. D. 10/8/2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario