NI TAN XIMPLE, NI TAN ESPAVILAT.

 Ni tan ximple, ni tan espavilat

em desperto un dia més

empaitant les ombres de la matinada,

corrent rera els minuts veloços

dels rellotges cabrons!

Ni tan trist, ni tan feliç

procuro abans de res

enfotre'm del meu propi 

                                 deficient mirall

i, després de la resta d'aquest món

tan meravellós com absurd.

Ni tan viu, ni tan mort

des de la meva condició de nàufRAG,

d'ésser provisional...

mentre els dies de paper

em desdibuixen batec a batec

cap a la memòria de l'oblit

                                               més fresc i lliure.

Dani T. D. 10/8/2021