Escriure ajuda a ordenar el pensament i permet esbrinar l'opinió que es té de les coses, de les situación, del temps, de la vida.
De fet, tothom (qui més, qui menys) es va narrant la vida. Tots (hi haurà qui no) portem un narrador dins del cap que ens explica la vida, la nostra vida. Perquè necessitem narrar-nos, al menys per tenir una referència entre l'invenció i la ficción més mortal..
Clar, que també a vegades un pot arribar a la conclusió de que no hi ha res que explicar i, val més sortir corrents i cremar el temps el més de pressa possible. I, dedicar-se a robar bancs, parròquies o gasolineres.
Escriure és com navegar. De sobte, un no sap perqué, però comença a narrar una història:
En Ramón agafa a diari l'autobús. Té tres quarts d'hora de camí cap a la feina. Lluny d'amargar-se, s'ho pren bé. Aprofita el viatge en autobús per llegir. Llegeix novel.les i narracions. A voltes, algún que altre assaig. Històries de tot tipus i descobertes, històries plenes d'aventures, i de vides. Darrera de cada llibre hi ha una persona. I cada persona és un llibre..
De tant en tant alça el cap i mira per la finestra per situar-se, i aprofita per fer una llombregada per l'interior de l'autobús. Algunes cares li son estranyament familiars, doncs ja fa cert temps que agafa aquesta línea i, com qui no vol la cosa, s'han creat curiosos vincles. I les diferents mirades dels viatgers ja es reconeixen a través dels ulls. I els ulls s'expliquen sense necessitar les paraules. Cada mirada és l'obertura a una història plegada de matisos, colors i secrets, aleshores s'estableixen certes relacions en el transcurs del trajecte. Clar, que cada viatger té el seu particular trajecte marcat per un determitat destí.
A part del plaer de la lectura, es suma el plaer de viatjar en autobús. Ja que també viatjar en autobús pot ser tot un plaer.
Dani T. D. 25/8/22.
.jpg)
.jpg)
