VIATGES DIARIS

   A vegades veig coses que no es estan aquí. Aleshores agafo una maleta y poso un parell de mudes i un llibre d'en Pere Calders per, acte seguit, sortir corrents cap Enlloc. De fet, no necessito gaire cosa per seguir en aquesta estranya excursió per aquest món i aquesta vida tan misteriosa i, alhora, tan descOncertant.

  L'oficina on treballo sembla ser la mateixa de cada dia: plena de tasca rutinaria, telèfons que xisclen, ordinadors que feinegen, cares ben pentides que saluden de desmemòria... Però hi ha vegades que l'oficina es converteix en una nau espacial que em porta univers enllà. Travessa galàxies senceres, descobreix planetes, desafia la velocitat de la llum..

 I parlant de l'univers: l'univers és un espai que no s'acaba així com així, o sí..depén. Clar, que un es pot preguntar què s'entén quan ens referim al final, o al principi de qualsevol situació, història o cosa? Perquè segurament no existeix ni cap final ni cap principi. I també, segurament, no existeixi cap univers, i de rebot cap oficina des d'on a diari treballo. 

  Potser tot sigui un estat mental, o d'inspiració. I un acabi veien  només (i en el fons) allò que des d'un principi va imaginar. O no, que tampoc podria ser.

  De fet, on comença la realitat i on acaba l'imaginació? 

  Clar, que no tothom té el mateix grau d'imaginació o de realitat.

Dani T. D. 19/5/2020