MEDITACIONS AL FINAL DE LA TARDA

   El final de la tarda em treu la sabates. Un cop a casa, medito uns quants minuts. Em poso música, em relaxo.  Em cansa la vida d'esclau, però què puc fer? Així esta muntat el xiringuito. Encara que ben mirat, si un es centre, poden canviar les coses. Però és tan díficil, o a un sembla tan difícil que tot plegat és un miracle que pugui arribar a passar segons què.

  Potser es treballa massa, ves a saber... Es treballa en coses avorrides i absurdes. Coses totalment inútils que no realitzen a la persona, a l'ésser o a la bèstia que un duu dins. Es treballa per fer front el tedi que implica l'exercici de viure?  Podria ser.

 I, finalment, es treballa en certes condicions que condicionen l'estat anímic. Bé, l'estat anímic entre d'altres coses. Perquè ben mirat,  un està fet per treballar? I en el fons perquè i per qui es treballa? D'entrada per guanyar diners. Que aquesta és un altra: estem en una societat que si no tens diners, no ets ningú (o això diuen), i no vas enlloc. O potser sigui una de les moltes mentides que fa servir el poder per manipular a la gent, i fer verure que els diners son la clau per progressar en tots els sentits.

 Quin embolic!

 Clar, que també un pot dir, en un momento donat, aneu a la MERDA, i em retiro sota un pont. Em dadicaré a llegir, a estudiar al cel, i a badar de bon matí fins al vespre. I que progressi el vostre putu pare! Es necessiten un parell de genitals per fer-ho. Trobo que seria un gest coherent i carregat d'humanitat. Total, ben mirat un s'acaba morint, o no?

Dani T. D. 31/5/2021