en una platja de desordenades paraules,
busco un senyal en l'arena
que em porti al teu cau
tan lliure i dauraut.
No tinc pressa
doncs el temps és un estat mental.
No tinc pàtria
fora de la teva pell tan dolça i nua.
Divinament perdut
en el laberint d'aquesta vida,
sé que no hi ha sortida
però no m'importa,
mentre pugui somniar ben despert
al compàs del teu alè.
No tinc pressa
el temps és un invent idiota.
No tinc bandera
més enllà dels teus cabells al vent.
Dani T. D. 14/5/2021
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario