en aquesta vida fugaç
que comença a morir
només néixer?
Doncs en prou feines
es coneix el que es coneix
des de la humil capacitat
desenvolupada
en l'espai que ocupa
la pròpia existència
a través de la llum
més viatgera.
Dani T. D. 31/12/2021
Poesía, pinturas, reflexiones, aforismos, y demás historias... en castellano, catalán, y otras idiotas (perdón, idiomas) Por Dani Torralba Devesa, un inconsciente que no quiere dejar de soñar bien despierto hasta el final (si hay algún final, claro)
en aquesta vida fugaç
que comença a morir
només néixer?
Doncs en prou feines
es coneix el que es coneix
des de la humil capacitat
desenvolupada
en l'espai que ocupa
la pròpia existència
a través de la llum
més viatgera.
Dani T. D. 31/12/2021
Quan les hores fugen dels rellotges,
quan la por a la por sOmnia fantasmes,
quan l'única sortida és trobar l'entrada,
quan les glàxies interiors s'allunyen.
Quan els colors del fred s'acalfen,
quan l'amor neix després d'un adéu per sempre,
quan tot plegat res té tanta importancia,
quan riure és l'única escuxa per aixecar-se
del llit cada dia dia.
Quan el temps només son hores,
quan les hores només son minuts,
quan els minuts t'esperen ansiosos una nit més
perqué m'obris el cor cor tan nu.
Quan la vida és una rara bellesa,
quan l'oficina es una estació espaial,
quan els anys ja son setmanes,
quan tot plegat sona un saxo
i tot és possible encara.
Dani T. D. 30/12/2021
En aquest univers interior existeixen múltiples mons que no s'acabaren de descobrir mai, com els mons fabulosos que exteriorment ens envolten.
La vida es viatjar per aquests diferents universos.
La curiositat no deixa de ser la clau per obrir els diferents universos que un es va topant al llarg de la vida.
L'existencia és tot un misteri. Un misteri que navega per les avingudes dels diferents universos d'aquest gran cosmos que ens envolta, i que nosaltres en formem part.
Veus expertes en el tema diuen que estem en un univers que a l'hora està dins d'un altre univers, i aquest darrer dins d'un altre... I així fins l'infinit. O potser és un univers tencat en ell mateix, que batega, O sigui com un cor gran que bombeja curiositat a través de successius big-bangs.
I mai hi hagut cap principi, i tampoc hi haurà cap definitiu final.
Dani T. D. 30/10/2021
mentre les meves mans
escriuen aquests versos.
La vida és un espai
que transita entre la llum
i la foscor, entre els teus
ulls i un extrany oblit
que era planeja
com un satèl.lit al voltant
d'un accidentat neguit.
Mentre el big-bang
exclata un cop més
en un cantó del cervell,
com si fos una idea original
que donés peu
a plantejar-se que potser
tot plegat
res té massa importància,
i que l'únic que
s'ha de fer
és viure i gaudir
fins al darrer batec.
Dani T. D. 29/12/2021
i propicien els periòdes irreflexius
subvencionats pels governants
de paper satinat.
Amos del món,
corruptes de la ignorància més pròspera
la que fa possible aquest sistema
tan salvatge i,
alhora, tan atracAtiu.
Dani T. D. 28/12/2021
Dani T. D. 27/12/2021
A partir de entonces, la materia de expande por el vacío espacio. A partir de entonces la velocidad inventa el tiempo en relación con la distancia de los distintos cuerpos celestes.
Cada nuevo día es un punto de luz tomada del aliento del sol. El sol es una hoguera gigante. Un gran caldo en ebullición.
Nosotros estamos en la tierra, un planeta de agua y sedimentos líticos que sigue una órbita elíptica al rededor del mentado sol. Damos vueltas y vueltas, reguladas (quizá) por un adn cósmico. El cosmos, se podría decir, que es un conjunto de relaciones entre sus distintos cuerpos celestes. Un conjunto de latidos que laten a la vez, creando así una melodía al compás del estallido de Big-bang.
Pero y ¿antes del big-bang que había? Expertos científicos dicen que nada. Pero ¿que es la nada? Es difícil imaginar la nada. De hecho, en ciertas filosofías orientales, la nada es la culminación de todo. La dimensión propicia para que se genere la materia y la energia.
O quizá la nada es ese zumbido que uno, de vez en cuando, oye en plena madrugada, cuando todo está en perfecto silencio.
Y Díos, en caso de existir ¿qué pintará en todo esto?
Dani T. D 26/12/2021
Dani T. D. 23/12/2021
Diuen que abans del Big-Bang no hi havia res. Res de res. Però que és res? Què és la buidor? Es pot imaginar la no-matèria? Es possible, però això suposaria un tipus de no-preparacíó, vaja això crec jo.
Estem fet de matèria estel.lar. Es podria dir que som com estel caiguts. Per molta informació i dades que anem adquirint dia dia rera dia, no tenim ni idea què hi fem en aquest racó de l'univers. Tractem d'explicar-nos aquest misteri, però sempre s'ens escapa de la punta del dits.
Aquest viatge que és la vida, potser és massa breu per conèxer veritablent què és tot això. Tot plegat, estem envoltats de misteri, començant per nosaltres mateixos.
Potser per començar a desxifrar el misteri de l'univers i de la vida. caldra obrir els ulls en tot moment. I deixar que ens penetri la llum sense cap filtre ni cap mena de perjudici aprés -o représ- en alguna dada mal ingerida des de l'opinió o la tendència més oficial o de moda. Ja que res és massa clar, i potser precisament és aquest l'encant de la vida i de l'univers.
Dani T. D. 17/12/2021
Un viento helado ahoga el aire y las sombras pintan las esquinas de un invierno que viste una rota gabardina. La futuro es un escupitajo ...