Sóc un dubte que dubte,
un ram de desitjos que naufraga
a cada pas,
un demà que s'enrecorda,
un vers que ensopega.
Sóc el que no et coneix,
tu del revés,
una vida viscuda per un boig,
la alegre tristor d'un goig.
Sóc un potser,
una llum sagnant,
uns ulls que es pregunten,
un cor que corre nu
per la ciutat fantasma
un desig que et supira.
Sóc també quan no sóc
en un jo completament fictici
que batega un cor;
entre mortalitats disoltes
en un mar que ritmeja
al compàs d'un salvatge
i lliure atzar.
Dani T. D. 21/6/2019
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario