PROGRAMADA CENDRA

Recorro la ciutat ximple

a la recerca dels teus ulls,

mentre el cor s'em buida 

per moments, de ganes.

La vida és una espai ingàvid

per on transita un res post-modern

farcit de danses automàtiques

seguint tan sols modes

 de programada cendra.

Recorro el laberint de ciment

a la recerca dels teus petons,

quan el món s'acaba

per enèssima vegada.

La vida no té massa sentit,

però què més dóna!

El que importa és que et cerco

encara que sé que potser
 ja has desaparegut
 per sempre més.

Però un vespre ja et trobaré,

o tu em trobaràs,

més allà dels somnis
d'aquesta enèssima biografia
 sense massa sentit.

Dani T. D. juny, 2019