A voltes tan evident
no és.
Sovint continua sent
la incognita
al cercar alguna llum
abans que la llum
per sempre s'apaqui.
Que un no deixa
d'estar aquí
de pas,
tan sols de pas.
Que un no deixa
de ser un accicident,
un ésser absolutament decadent
des del naixement.
Un anhel que batega
en la buidor del buit
(o del nou)
i que somnia
que hi ha vida
abans de finir....
No hay comentarios:
Publicar un comentario