RIURE DE TOT I RES!

 A voltes ganes de res,

de sortir corrents cap enlloc,

d'exiliar-se d'un mateix i del món,

d'atracar un banc o deu mil,

de saltar-se totes les pOssibles lleis,

d'intentar ja per sempre ser un mateix sense proposar-ser ser ningú de l'altre dijOus,

i que la resta del món pensi el que li sortir dels cordons!!!

Hi ha dies grisos en que planeja una extranya lucidesa,

quan un se n'adona que mai se n'adonat absolutament de res.

Dies sense cel ni terra ni mar,

dies sense llum, dies sense ganes,

dies sense hores, dies sense espai,
dies sense Dia, ni Mercadona.

Jornades d'absurdes esperes,

de paraules que suen i sagnen en les butxaques de la gavardina de la senyoreta Soledat,

de petons que es moren en els llavis secs de la deseSperació,

d'idees que es suiciden per falta de diàleg i humanes disputes.

Dies d'una angoixa elèctrica i primAveral
que travessa l'ànima com un afilat bisturí.

 Dies, on malgrat la seva inutilitat per respirar,

son una gran oportunitat per renovar-se

per fora i per dins,

de dalt a baix, sense iogurts biFidus
dels pabrOts que valGuin!

I ser un altre, o altres,

sense deixar de ser un mateix.

I viure rient encara que NO es tinguin gens de  ganes de riure..

Sí, viure rient de tot,

de res fins el darrer alé i com un perfecte foll!

Perquè com bé deia un savi romanés,

riure és la única excusa d'aquesta vida.

.Dani T. D, 16/4/2018