CARTRÓ I PEDRA

Dies de cartró i pedra,
polítics que es pixen en la política,

jutges que no jutgen,

enganyifes com el pà de cada dia,

cultura restringida,

llibertaT d'expressió entre reixes.

Oficines esterils,

crits que s'ofeguen

en un desert d'embuts,

demorcRàcies de lloguer

supervisades per un rei de bastos

que li fan pudor les poques idees

que no té.

 I tot

per haver heredat l'adn

d'un dictador amb un sol ou.

Dies d'esperes absurdes,

futbolistes unineuronals

que son els nostres més íntims  herois
per aixì no haver de pensar
 i no desgastar-nos pas.

Mentre dura aquest
 beneit naufragi

cap un carreró sense sortida.

El sentit comú aturat

a l'aduana de l'esperança

mentre una primavera

obra, una a una, les flors de plàstic

d'un jardí hipotecat

on descansa i somnia, qui sap què,

la política més efectiva
com a solució
de tot aquest merder social.

Com sempre, com mai

dies de cartró i pedra fins la fi... 

Dani T. D, 24/4/2018