SENSE RUMB

Dies sense rumb
que duren tota una vida,
somnis congelats i caducats
en la nevera de l'oblit.

Ganes de res
aturen les esperances
en el carreró sense sortida
del cor.


Dies amb hores completament  del revés,
quan escup un sol de quitrà:
pura indiferència  d'ÚLTIMA moda
entre les buidors més moderna.

Avuis que mai arriben,

futurs que ja son passat,

tristeses que aprenen a riure,

poemes, com aquest,

        que no volen dir absolutament

                                          res.

Dani Torralba Deves, 1/12/2017