Entre buidors qütidianes avanço
cap algún enlloc més amable,
que m'aculli amb tendresa i seranitat,
sense soroll, sense cap decorat exterior.
Camino pas a pas sobre aquest
res que m'embriaga els sentits i
la raó més neuròtica, en
la recerca que profundament ignoro.
Donant voltes i més voltes però sense
perdre el rastre de l'il.lusió més alegre,
perdre el rastre de l'il.lusió més alegre,
burlant així el deure més buit,
el desig més superflu i miserable.
Estic encara en el viatge cap
qui sap on.
A llom d'un drac
A llom d'un drac
salvatge i bondadós que m'ajuda
a fugir de tanta absurda fugida
cap a la buidor més evident
i lluminoSa.
i lluminoSa.
Dani Torralba i Devesa, 27/1/2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario